30 de gener del 2013

Definir

Per on comencem? Per la desaparició misteriosa de la paraula "dimitir" del diccionari de molts "responsables" (de partits, d'empreses, d'entitats...) que no es preocupen de res més que d'assegurar-se un seient encoixinat on apoltronar-se? O potser per l'afició creixent -però de motivació filològica escassa o nul·la- per definir/redefinir conceptes i embolicar la troca fins a nuar-la tota?
Tant se val! Em fa l'efecte que el problema resideix, com sol passar, a conèixer realment on som i acceptar-ho, només, quan toca. Sense oblidar que ja som prou grans per anar perdent el temps en jocs, juguesques i passatemps diversos,  i que, de roba estesa, catifes per espolsar i armaris per endreçar n'hi ha a totes les cases...

29 de gener del 2013

Petites grandeses

Si tan cert fos que l'entorn ens determina i ens domina, n'hi hauria per arrencar-se a córrer sense mirar mai més enrere i sense rumbs definits (per no perdre'ns potser és millor no tenir camins... qui sap!).

Tant se val. Podem intentar viure d'esquenes a tanta immundícia; ignorar-la i fer com si no ens hi anés res. Podem sentir-nos ferits pel la impotència, la incredulitat, el dolor o la ràbia; i descobrir la migradesa de les nostres accions. O podem  fer-ne esment, però sense capficar-nos-hi massa. Al cap i a la fi, un dia -sense avís previ- ens poden canviar les definicions del diccionari, la lletra petita dels contractes, els articles de les lleis o qualsevol de les petites certeses que crèiem tenir a la vida.

Viurem o malviurem amb austeritat, amb incerteses, amb retallades; conviurem amb la indignació, fent-nos preguntes i obviant-ne les respostes. I les petites grandeses del dia a dia ens faran companyia: la gratitud per qualsevol petit acte; el somriure embadalit d'un fill frisós de saber com acaba el conte; una mà amiga que sempre hi és sense cita prèvia; l'acatament sincer d'un adolescent rebel després d'haver-te maleït  insistentment els ossos... 
Esperances, lliçons (apreses o per aprendre), raons per continuar fent camí, ja sigui per marges o per dreceres: petites grandeses. Sort n'hi ha!


12 de gener del 2013

Una escapada al nostre Cap de Creus per prendre aire i agafar embranzida...

(4 de gener de 2103)

11 de gener del 2013

Paraules excelses! (Presentació a Atenea del poemari de Jordi Pla guardonat amb el Premi Miquel Martí i Pol 2011)

Arribar a casa a quarts de 10 del vespre i sopar amb l'eco de les paraules excelses que avui ens ha regalat la Xixon Heras en la presentació del poemari Una mà estesa, de Jordi Pla Planas... Ummm! I tenir la immensa sort de sentir el propi autor donant vida als seus poemes magnífics, savis, exquisits, en una recitació immaculada i vibrant... No té preu! No hi ha dubte que el premi Miquel Martí i Pol és ben merescut.
Estic contentíssima que avui Atenea (Agrupació de Cultura del Casino Menestral) hagi fet el ple. Coneguts, col·legues, companys, excompanys i, sobretot, amics d'en Jordi no ens hem volgut perdre l'ocasió de retrobar-lo. Gent com ell fan viu el lema kantià Sapere aude... i ho fa encarnant un altre lema que a mi m'agradaria poder assumir i seguir: Labore et diligentia!
 Enhorabona, Jordi!