Amb la lletra que més ens agradi

Platja de Sant Martí d'Empúries un dia de desembre... (MAVS)

Un altre any que se'ns escorre de les mans... una oportunitat més per passar pàgina, per redreçar camins o per deixar-nos endur, simplement, per la inèrcia dels petits grans reptes quotidians. Qui sap si no és més assenyat això darrer!

A vegades se sent a dir que tota ambició és poca i que cal aspirar al màxim per arribar a alguna cosa. Qui lo sa?   Potser són les petites ambicions aquelles més capaces de moure cel i terra i de produir-nos les sotragades més fructíferes. Tant se val: la gràcia de tot plegat, el veritable sentit de la vida, és que no hi ha fórmules infalibles, ni claus que ens obrin totes les portes, ni respostes per a tot. Però hi ha onades que ens bressolen, tempestes que ens sacsegen, rieres que, de vegades, ens fan difícil travessar el camí. Dies de sol i cels de plom. Somriures i llàgrimes. Joia i dolor. Portes que es tanquen i mans esteses.

Deixem-nos dur, doncs, per la incertesa, però amb coratge per afrontar els reptes que la vida ens depari,  amb constància per continuar treballant i amb tota la il·lusió per viure i compartir els bons moments i per saber deixar-nos acompanyar quan la vida ens posa a prova.

 

Compartim tant com puguem, escoltem amb atenció i respecte i no renunciem mai a fer escoltar la nostra veu.

Comencem a escriure el primer capítol de l'any amb la lletra que més ens agradi!

Carl Orff, "O fortuna", Carmina Burana

Feliç any 2017!

Nadal 2016

           

Emprendrem aquests dies mandrosos, buscant un alfabet conegut que ens ajudi a compondre frases que donin sentit a l’inexplicable. Escriurem pàgines  amb la lletra serena dels cors tranquils o amb el traç insegur de les nostres incerteses. Serem feliços, o ens en farem la il·lusió. O, potser, omplirem els fulls amb la lletra estripada dels cors desconsolats... 

Una barreja de pàgines viscudes i capítols encara per escriure se’ns farà inevitablement present.  I buscarem el consol en les lletres conegudes de les cançons que ens bressolen quan ens vencen la son i la feixuguesa del viure. Cridarem proclames amb l’esperança que es facin realitat, i fugirem dels neguits amb versos amables. 

I, amb tinta indeleble, escriurem unes pàgines més a les nostres vides. Perquè, malgrat tot, aquestes dates se’ns graven amb foc al record, any rere any.

Fem, doncs, el possible per escriure capítols que ens evoquin aromes amables; perquè els mals moments vagin a la paperera dels esborranys descartats. Però sense recances: els esbossos imperfectes ens serveixen per aprendre. I, què és la vida, sinó un etern aprenentatge? Encara que, de vegades, ens pugui fer mal, o ens costi tan d’entendre!

"Cant d'esperança", del mestre Pere Puig, interpretada per la Coral de l'Escola Sant Pau al concert de final del curs 2015-2016

Figueres

Nadal 2016