Quan les coses ja no es diuen pel seu nom, és que "la cosa" ja no té nom! No sé si m'explico, però arriba un punt que l'esperpent d'aquest país de pandereta sobrepassa tots els límits d'aquells que encara tenim una mica de sentit del ridícul. De fet, suposo que, poc o molt, de sentit del ridícul també en diuen tenir alguns d'aquests "pàjarus" que creuen representar-nos. Però, és clar, poden més la prepotència, la vanitat i el cinisme (en el sentit més rude del terme) . Sense manies tiren pel dret escampant amunt i avall, ufans i sense vergonya, la temuda "Marca España" de què tant s'omplen la boca. Ai las! La ignorància és atrevida, diuen... i la supèrbia, hi afegiria, no és la millor companya de viatge. Pitjor m'ho posen encara si, com mantenen alguns, tantes pixades fora de test i escenetes grotesques formen part d'una estratègia, perquè em sembla que anem més pel camí de representar un vodevil que no pas de mostrar un discurs entenimentat que ens faci dignes de respecte.
Si es tractés de treure targetes per amonestar actituds fatxendes i desaforades, aquesta setmana ens faltarien butxaques i mans. Només enumero algunes de les bertranades amb què ens han amenitzat els governants de torn: els sí-però-no del "nostre" inefable ministre Wert entorn de les beques Erasmus li han merescut l'etiqueta de rubbish. Però, lluny de caure-li la cara de vergonya, s'ha mostrat desafiant (i desafinat) com sempre. La senyora Botella (de Aznar), ha tret la cara més "macarra" per fer front a les crítiques per la seva manca de gestió a la vaga d'escombriaires de Madrid. I no hi ha abocador on càpiguen un i altra!
La infanta, pobreta, no sabia què signava! Com podem pretendre que siqui responsable de res?
El desastre del Prestige degué ésser una manipulació monumental vist que no hi ha, deu anys després de tot plegat, cap responsable a qui picar el crostó (i no parlo de caps de turc a qui fer pagar els plats trencats.) Hilillos de plastilina, ja se sap!
Montoro i cia. mantenen el cap ben alt després de dir que la paga extra dels funcionaris no està "desapareguda en combat", sinó que només està "diferida en el temps".
I avui, veig que el president de la federació espanyola de futbol (disculpeu-me les minúscules sacrílegues) rebutja contestar preguntes que l'incomoden sobre per què es juguen partits de selecció en països de règim dictatorial. I ho fa en el més pur "PP Style".
I paro: que ja em puja la fel a la boca...
Això sí: el problema continua sent que un senyor "pelut" s'hagi tret la sandàlia on no tocava i li hagi dit "gàngster" al pobret d'en Rato!
Au, va, fem-nos passar les penes:
