És cert que ja no tinc edat per creure segons quins contes,
per somniar encara que la vida és un camí net i sense arestes,
o per viure alienada i ignorant els avatars de la vida...
Però els anys, murris, també ens ensenyen a aprendre,
ens esbatanen els ulls de l’ànima i ens regalen nous camins,
i aprenem a obrir portes per deixar, si cal, passar l’aire
i a tancar finestrons quan ens espanten la llum o la foscor.
A vegades, dels plors muts en fem, si cal, tisanes...
Perquè els anys, murris, ens ensenyen a passar pàgines.
Així, passant pàgines i escrivint el relat de la nostra vida,
amb la tinta dels passos que hem fet i dels passos perduts
ens plantem de nou a Nadal, amb aquella esgarrifança
sana que sempre fa temptar el destí i anhelar prosperitat,
i retrobar-nos cara a cara amb els nostres nous vells desitjos
sabent-nos massa poc destres per apartar dubtes i temences
i encarar amb esperança plena l’avenir que ens duu l’any nou.
M. Àngels Vila Safont
NADAL 2019
