Dinar de cap d'any

La taula tot just mig parada, l'àpat compartit amb el pes de les absències -les permanents i les momentànies-, el blanc i negre dels records que pesen i dels oblits volàtils i els set colors de les certeses imperioses i de les il·lusions que ens fan viure... Un altre cap d'any.

Ens tornarem a trobar i abraçarem, sense fer-li gaire lloc, la nostàlgia. Parlarem dels propòsits acomplerts i dels reptes que ens venen, dels projectes que ja prenen forma i de metes que ni coneixem. Aquest any no hi haurà canelons, però ens farem companyia i ens escalfarem cos i ànima amb l'escudella de la mare.

 I brindarem, amb la copa plena o no, pels que hi som i pels absents.

FELIÇ ANY NOU!

Un núvol blanc

Nadal 2023

 Si el cel ens esclafa i la vida ens pesa

Enllà dels xiprers ens empeny l’escalf

de somnis, promeses i de potsers

i l’abraçada tímidament còmplice

dels amics llunyans que se’ns fan presents.

Enllà d’uns murs que ens atrapen tothora

masteguem la força del mots silents

que ens bressolen quan la vida ens dol

i que ens redrecen en l’embat dels vents.

I enllà de l’eco dels batecs perduts

perviu la il·lusió dels aprenents

quan encarem la vida que s’esmuny

trepitjant el camí amb passos ben ferms.

Enllà del turment dels dies cendrosos

hi ha a l’horitzó més albades somrients,

més tempestes per vèncer, més esculls,

i l’esclat de més dies avinents!

Nadal 2023

Joan Dausà, "Per nosaltres i els de dalt"

Caminada

Enmig de l’ofec d’aquest dia gris 

he pres aire més enllà dels xiprers

i he atrapat el sol tebi de tarda

que fugia lent picant-me l’ullet 

entre les branques despullades,

delerós ja d’arribar a ponent.

Acotxada per tots els meus silencis

i pel crec-crec persistent del trepig

he anat seguint el camí del meus passos

amb el desig va que no tingués fi

i no acabés d’arribar a la meta

per poder anar allargant el goig

de la caminada sola i serena…

Encara Fabra. Acte a Atenea

Pompeu Fabra va morir el dia de Nadal de 1948. Per tant, aquest mes farà 75 anys de la seva mort.

Per aquest motiu vam pensar d’organitzar un acte per parlar-ne, per debatre sobre el seu llegat o la vigència de l’obra de normativització que va emprendre… o per desbarrar sobre els ets i uts de la llengua actual.

Durant totes aquestes dècades s’han anat repetint els debats entorn al model de llengua. Res de nou. De fet, les darreres dècades del segle XIX la premsa ja reflectia les polèmiques entre els partidaris del català “que ara es parla”  (Frederic Soler (Pitarra) i altres com ell) i els academicistes més conservadors. En un context ben diferent, certament, en què el català era la llengua pròpia, ben lluny de la pluralitat lingüística de la Catalunya actual i dels efectes de la globalització.

Avui no crèiem pas que volguessin fer un repàs dels estira-i-arronsa que hi ha hagut, hi ha i continuarà havent-hi… Però he volgut introduir l’acte picant l’ullet a l’actualitat i rememorant el posicionament, després de molt de temps sense dir-ne res, de l’IEC davant de l’ús del plural masculí genèric (per mirar de posar cert ordre al desgavell de la llengua “inclusiva”) o la polèmica generada aquesta setmana mateixa davant d’alguna de les propostes de neologismes a incorporar al diccionari normatiu. 

El cert és que mentre la llengua sigui viva, hi haurà debat. I els nostres ponents d’avui hi han estat d’acord.

Us els presentem:

Jordi Ginebra: Gramàtic i catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Deixeble de Joan Solà.  Una part important de la seva recerca acadèmica ha estat dedicada a l’obra de Pompeu Fabra. L’any 2018 va ser comissari de l’any Fabra

Rosa Estopà: Professora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF. Ha centrat la seva recerca en el camp de la terminologia, la neologia i la lexicografia. Deixebla de Teresa Cabré. Actualment és  directora de la Càtedra Pompeu Fabra.

Pau Vidal:   Filòleg, corrector, traductor i escriptor.  Ha destacat com a traductor d’Andrea Camilleri i com a autor o coautor de diversos llibres dedicats a la nostra llengua, entre els quals, per citar-ne només alguns, podríem recordar 100 insults imprescindibles. Dels cretins, tòtiles i poca-soltes a les putes i la seva descendència (2014),  Corregir mata (2020) o El llibre del Paraulògic (2022). A “X” (abans conegut com a twitter), si encara no n’heu fugit, us animo a seguir en @pauetvidal, que sempre ens fa trencar el cap amb fils interessantíssims on ens convida a reflexionar sobre la llengua a partir d’exemples  que ens proposa d’analitzar.

El títol de l’acte d’avui  era “ENCARA FABRA”.  L’hem plantejat com una oració declarativa (una constatació) però també el podríem haver plantejat com una exclamació (Encara Fabra!) o com una interrogativa (Encara Fabra?).

I hem deixat que cada un d’ells l’interpretés a la seva manera.