Dit això, no puc deixar de manifestar la meva estupefacció davant de certs docents de llengua catalana que insinuen que es deixi usar el diccionari a l'alumnat que s'examini a les PAU. Ja sabem que la salut de la nostra llengua està més aviat compromesa, però potser no cal encara que li donem el mateix tractament que a les llengües mortes. Que a Llatí o Grec es permeti als estudiants usar el diccionari té un sentit, però que en els exàmens de les llengües vehiculars (i més tenint en compte que l'obtenció del graduat d'ESO amb el català aprovat els atorga d'ofici el reconeixement del nivell C1) es plantegi això em sembla gairebé insultant. Estem d'acord que "regalar" nivells de suficiència a l'ESO no fa cap bé a ningú, i que és una mesura absolutament discutible i de cara a la galeria. I que no és pas així, ni regalant títols, ni aplicant la llei del mínim esforç -en forma de diccionari- com aconseguirem prestigiar la nostra llengua i incentivar-ne el coneixement (i el gaudi!). Aquest derrotisme no ens ajuda gens! Per què no mirem tots plegats d'encomanar una mica d'alegria, positivisme, confiança i esperança? No estic dient amb això que no haguem de fer front a la realitat i encarar-la; no es tracta d'amagar el cap sota l'ala o de fer com si sentíssim ploure. Ens cal explicar als nostres alumnes la realitat tal com és, però encoratjant-los. I no ho aconseguirem si som uns ploramiques derrotistes que ja ho donem tot per perdut. Més val que donem als joves eines... i exemple! Que no els creieu capaços de llegir, escriure i parlar en català, potser?
TRAMUNTANADES
Reflexions entramuntanades d'una figuerenca d'adopció (Versos i reversos, pensaments i penjaments, aules i paraules)
11 d’octubre del 2024
Diccionari?
2 d’octubre del 2024
Covardia (microrelat)
13 de setembre del 2024
Espera
Atribueixen a John Lennon la frase que diu que la vida és allò que passa mentre estàs ocupat fent altres plans. I tu, mentre taral·leges "Imagine", just ara comences a adonar-te que potser és cert i que has perdut massa temps. I d'aquí et venen les presses per recuperar el temps perdut i per fer tots els cims que se't posin per davant.
Tanmateix, la frisança descontrolada donarà pas a la serenor, perquè entendràs que, en la vida, després d'una espera sempre en ve una altra; i que els objectius que perseguim són el testimoni d'una inacabable cursa de relleus. Segurament aquí rau l'imponderable pes del sentit de la vida...
John Lennon, "Imagine"
11 de setembre del 2024
Recerca
I, mentrestant, et vas fent un vestit a mida, teixit a parts iguals amb les pors i les il·lusions que et van assenyalant d'esma el camí sinuós cap al teu jo ocult, que frisa per fer-se lloc i reivindicar-se.
26 de juliol del 2024
Perdre el nord
L’espera insidiosa de saber
que has deixat que passin massa dies
i tens al calaix dels temes pendents
recances tàcites o covardies,
promeses latents que no has complert
perquè t’has prohibit el que senties
vençuda per un fals penediment...
I la certesa clara, malgrat tot,
que podem decidir viure els instants,
mirar enllà, gaudir, obrir els cors,
esbatanar portes sense por, si cal,
pel goig de perdre-hi una mica el nord.