Aliens a la marea de roses, d'un roig encès, però eixorques de flaire, navegaven entre les pàgines ufanes de mil títols que se'ls ofrenien per satisfer-los la set de lletres. Però la història que haurien volgut llegir no estava escrita encara.
Reflexions entramuntanades d'una figuerenca d'adopció (Versos i reversos, pensaments i penjaments, aules i paraules)
22 d’abril del 2024
Sant Jordi (microrelat)
15 d’abril del 2024
Fotos
Rescato el teu somriure
en unes fotos velles
i en robo el goig de viure.
Mentre em rosega, gràcil,
l’horitzó de dents blanques
que t’entreveig als llavis.
T’imagino amb gust
de son i cafè sol
i et prenc la llum dels ulls.
Per sentir-te a tocar,
et faig venir de lluny,
i et somnio l’esguard.
En la certesa feridora
del teu present no-ser
t’imagino tothora.
Per més que el temps ens fugi,
et manllevo fotos
i m'hi faig un refugi.
10 d’abril del 2024
Reminiscències
Parla molt, però ja no diu gaire res. Tot i això, manté la picardia i encara és capaç de picar l'ullet i respondre amb evasives, llocs comuns o altres preguntes quan se li fan preguntes que ja no troben resposta en el seu cervell desendreçat. Fa bondat només a mitges. I no li fa res de reconèixer-ho quan li pregunto. Perquè en algun racó del seu cap a les fosques encara s'hi encén, de tant en tant, una bombeta petita.
Menja amb fruïció i un posat de nen entremaliat que fa una malifeta els petits caramels d'eucaliptus que la mare li dona quan el visita. Alguna vegada se'ls treu de la boca per ensenyar-nos meravellat com es van fent petits a cada llepada. No li trauran pas la gana: no sap si ha esmorzat o si és hora de dinar o sopar.
Me'l miro amb tendresa i m'adono que li he fet més petons en un any que en tota la meva vida. I que ell, me'ls torna en la mateixa mesura, sense fer-se pregar gens ni mica: un a cada galta sempre. Tant és si em posa nom o no. Encara hi soc.
Sento que està agraït perquè l'hem vingut a veure, encara que moltes vegades ens vulgui aviar quan fa poc que hi som, ansiós de rodar al seu aire pels passadissos que l'acullen i on es perd, dia sí, dia també.
I me'n vaig sense mirar gaire enrere perquè em dol veure com el pare, abans ferm i decidit, es va fent petit, petit, mentre es desdibuixa entre el ser i el no ser.
30 de març del 2024
Amics
27 de març del 2024
Coll de Lli
19 de març del 2024
Pare
mentre els teus ulls porucs es fan nit fosca
i la proximitat és un abim
entre el teu jo perdut i el meu jo fos…
En la frontera que transites, pare,
entre el ser i el no-ser, enmig de l'ombra
d'un boirós, incert i trist avenir,
soc incapaç d'encertar prou els mots.
15 de març del 2024
De primer van ser uns mots breus...
Després ella va descobrir-li la veu: una veu suau que li va fer bategar més fort el cor al primer so. Una veu que amanyagava amb aquelles esses arrossegades i sensuals, de to tebi i dolçor sempiterna. I ella aclucava els ulls i li veia la veu.
I al final van ser aquells ulls negres de claredat infinita que li donaven alè i li robaven cada dia paraules i cada nit, somnis.
7 de març del 2024
Desig
viurem entre les aigües poc profundes
enllà dels límits entre el ser i el no-ser.
I omplirem copes d’anhels i de vi,
amarats d'instants que ens cremen i fugen
i de totes les promeses que ens fem.
5 de març del 2024
La veu
Subtilment captivada pel timbre i per la tonada ni tan sols vaig posar atenció al missatge que contenia. Em va semblar que em fonia, com si parlés només per a mi tota l'eternitat plena de promeses en un xiuxiueig a cau d'orella. Vaig aclucar els ulls i en vaig sentir tan sols, com dues baules perdudes, les darreres paraules: “Bon viatge!”.
El comandant acabava de donar-nos la benvinguda a un llarg vol transoceànic que vaig emprendre immersa en un somni.
L'home de la terminal
L'home gris vestit de gris ha baixat per la rampa sense maleta i m'ha atrapat en el seu èxtasi solitari.
Avança gairebé levitant. Sembla que els peus no li toquin a terra, en un avançar fluïd i sedós, gairebé ingràvid. Va sol. Lent. Passa lliscant, impàvid i calmós enmig del vaivé frenètic dels viatgers que inunden la terminal 1. Deixa anar els peus de manera compassada, clavant la punta a terra en un trepig, malgrat tot, lleuger i gràcil. I avança indolent entre un trànsit atrafegat que li sembla aliè, que no va de cap manera amb ell. I se'n va.
S'allunya amb el seu halo de misteri deixant enrere els passos perduts…
1 de març del 2024
Mirada (Ficcions)
Un dia vaig sentir una història que vaig voler fer meva. Anava distreta mirant per la finestra en un tren que no anava a l'hora, ple de desconeguts i de converses interferides.
10 de febrer del 2024
Dama sense seny (jugant a l'amor cortès)
Jugant a l'amor cortès amb el trobador solitari... la dama cortejada es fa la distreta
5 de febrer del 2024
Trobada (Ficcions)
Però el telèfon no va tardar a sonar. El trobador havia conduït desenes de quilòmetres per ser a prop meu una estona: era seva la veu sedosa que m’emplaçava a trobar-nos a un bar del centre i compartir-hi una copa de vi i una conversa. La primera de les converses pendents.
No vaig dubtar gens a anar-hi...
22 de gener del 2024
Ja no faré de professora
D'altra banda, es veu que ara no es porta dir les coses de manera prou fàcil i entenedora. Així que continuaré fent el mateix, però m'autodefiniré amb un nom més suggerent i críptic. Segur que l'efecte que farà serà espaterrant. Qui gosarà mostrar la incompetència pròpia davant d'una denominació ampul·losa i ignota? Qui gosarà donar-me lliçons si em defineixo com a "Tècnica especialitzada en transferència de coneixements filològics i en gestió d'emocions puverals"? És clar que encara em funcionarà millor si adopto la mateixa denominació en anglès o si utilitzo unes sigles ben ufanoses (com els CEO, CMO, CFO i múltiples "collonades" que s'han posat de moda i s'utilitzen a tort i a dret i sense sentit).
16 de gener del 2024
Adolescència
Però pocs adults voldríem realment tornar-hi. Bé... menteixo: l'excepció són aquells que no l'han acabat d'abandonar mai, conscients o no de la magnitud de la tragèdia; i els que per qüestions de feina hi tenim contacte permanent i la tornem a viure/patir any rere any i ens en deixem encomanar una mica, sense cap pudor ni recança.
Etimològicament l'adolescència significa el camí cap al creixement (ad- / oloscere), però és fàcil deixar-se contaminar per falses etimologies i imaginar-se que té alguna cosa a veure amb el dolor, assimilant que créixer fa mal. I potser sí que en fa, de mal, però, tanmateix, quin gaudi de poder viure-la!
"Creep" (Radiohead)
5 de gener del 2024
Reis
I assaboreixo cada instant de felicitat que m'és donat -tant se val si és anònim, fugaç, furtiu o notori-; ressegueixo cada música, compartida o solitària; recupero l'eco de cada paraula a cau d'orella; visc cada ofrena, cada somni i cada moment de complicitat. I em guardo, ben gelosa, els meus silencis, paraules no dites, músiques somniades i relats entre el ser i el no-ser.
Em deleixo per mantenir els vells vincles, per fer créixer els nous, per continuar sumant experiències i volers, per nodrir projectes que em vivifiquin...
Potser la felicitat és només això.
4 de gener del 2024
Vida
Comença l'any i tornem a enfilar el camí pedregós i polsós, amb prou empenta per intentar passar per alt els obstacles inevitables. Ens enlairarem, eteris, sense deixar de tocar de peus a terra. I ens arraparem àvids al fil invisible de la vida: estimar, deixar-se estimar, saber-se estimar...
Potser els anys ens hauran ensenyat a ser més condescendents i a perdonar-nos no saber estar sempre a l'alçada de les circumstàncies. I haurem après també a riure'ns una mica més de tot i de res; de nosaltres mateixos i de les nostres ínfules; i dels altres, mal que a vegades pugui pesar.
Ara que ens hem convençut que la felicitat no és més que una suma de petits moments feliços, els assaborirem amb delit, sabedors que l'absolut no existeix i que potser aquí rau la gràcia de tot plegat.
I viurem la vida, senzilla i sense filtres...