L’espera insidiosa de saber
que has deixat que passin massa dies
i tens al calaix dels temes pendents
recances tàcites o covardies,
promeses latents que no has complert
perquè t’has prohibit el que senties
vençuda per un fals penediment...
I la certesa clara, malgrat tot,
que podem decidir viure els instants,
mirar enllà, gaudir, obrir els cors,
esbatanar portes sense por, si cal,
pel goig de perdre-hi una mica el nord.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada