19 de febrer de 2017

A l'Anna Maria, en un moment d'ombres.

A mig matí l'Anna Maria ens ha comunicat una notícia que no hauríem volgut rebre: en Josep, el seu marit, ens ha deixat. Res no pot esborrar el dolor ni fer-lo més lleu, però la companyia de la gent propera ajuda a fer passable un tràngol que obre un buit immens al cor. Sé que serà així, Anna Maria, que tota la gent que us estima et sabrà fer costat i t'agombolarà perquè hi vegis més enllà de les ombres.

En Josep i l'Anna Maria els vaig conèixer fa una bona colla d'anys, quan jo era una jove estudiant i, seguint la petja del meu pare, vaig fer de les conferències culturals al Casino Menestral una cita ineludible cada vespre de divendres. Aquelles vetllades a l'antiga biblioteca de l'edifici del Casino, que em tenia el cor robat  (batejada més tard amb el nom del malaurat Ernest Lluch), em van permetre tractar un grup de gent meravellosa i il·lusionada en la seva tasca. En Jordi Pla presidia aleshores l'agrupació. Havia agafat el testimoni de la primera etapa. Al seu voltant, gent com l'Anna Maria Velaz i en Josep Portas, en Joan Cusí,  la Carme Pagès, la Carme Garcia, la Teresa o l'Arturo Jacomet  (que feia el recompte d'assistents a cada sessió) vetllaven per mantenir el nivell cada curs. Em deixo noms: ja em disculpareu.
Quan en Jordi Pla, feliç de veure'm asseguda divendres rere divendres entre els assistents a la cita d'Atenea, em va convidar a formar part de la Junta em va fer una il·lusió immensa. I li he de donar les gràcies, una vegada més, perquè això em va permetre un tracte encara més proper amb aquella colla d'entusiastes de la cultura que ens trobàvem cada dimarts a la vella biblioteca per organitzar les activitats i fer petar la xerrada (quan en Jacomet no ens distreia amb algun acudit dels seus i en Josep l'havia de "renyar" per poder tornar a anar per feina). En Josep i l'Anna Maria em van acollir gairebé com una filla en aquell petit cercle. I vam acabar descobrint alguna cosa més que ens unia: aleshores jo ja feia poc que m'havia casat i un dia que ens vam trobar a en Josep li va fer molta il·lusió recordar que en Joan era aquell vailet que més d'una vegada havia dut al futbol de jove.
Va ser una etapa molt bonica en què en Jordi va passar el relleu merescut de la presidència a l'Anna Maria. I vam continuar treballant.
Però l'arribada dels fills em va obligar a fer un recés i deixar la primera línia. La meva relació amb els amics d'Atenea va esdevenir intermitent, però sempre els he dut al cor. Les bones coneixences que hi vaig fer en són penyora. I en Josep i l'Anna s'hi compten, sens dubte.

Jo, Josep, et continuaré veient assegut allà, a la sala Abdó Terrades d'aquesta seu provisional del Casino (que per a tu ha estat la definitiva), fent costat a la teva Anna Maria...

M. Àngels
19 de febrer de 2017

 
Que la terra et sigui lleu!


En record seu, aquí sota reprodueixo un dels primers posts d'aquest bloc, una tramuntanada que vaig dedicar als amics d'Atenea al final dels curs 2008-2009:
ATENEA: AGRUPACIÓ DE CULTURA DEL CASINO MENESTRAL FIGUERENC

Ja fa una bona colla d'anys que, de la mà del meu pare, vaig descobrir el petit i exquisit plaer de les xerrades vespertines dels divendres a Atenea, l'agrupació de cultura del Casino Menestral Figuerenc. De manera que, sense gaire esforç per part meva, van convertir-se en una cita esperada i ineludible. Aquesta finestra oberta al món de la cultura gràcies a l'afany, l'entusiasme i la diligència d'aquells que uns anys abans s'havien proposat recuperar-ne el sentit i l'esperit primigenis anava fent camí pausadament, amb discreció i diligència.
Des d'aleshores, encara estudiant, hi he anat descobrint una petita “parròquia” d'amics fidels que esperen com jo cada curs les propostes d'un cartell sempre golós (de conferències, presentacions i altres actes) d'aquesta tribuna oberta tant als estudiosos locals com a personalitats de més enllà. Fer-ne la relació completa seria llarg, però de tots és prou conegut el protagonisme discret que una figura intel·lectual de primer ordre com Maria Àngels Anglada va tenir en aquest petit cercle, per activa i per passiva. No és gens estrany que any rere any es continuï retent merescut homenatge a una dona de presència tan discreta com modèlica.
La Biblioteca del Casino Menestral al carrer Ample ha estat durant anys la seu d'aquests tasts de cultura: un espai acollidor i ple d'Història i d'històries... Aquella biblioteca batejada fa uns anys en memòria del malaguanyat Ernest Lluch, amic fidel d'Atenea, sempre a punt de venir quan se'l convidava; la darrera vegada, justament poques setmanes abans de la seva mort cruel i innecessària. (Encara en recordo vivament el to franc i afable de la conversa informal al final de la seva darrera confèrencia, com sento també, vívidament, com se'm glaçà el cor un matí d'hivern en rebre, incrèdula, la notícia del seu assassinat).
L'exili forçat per les circumstàncies (qui vol presumir, ha de patir!) no ens ha privat de continuar sentint com a fons de les trobades d'Atenea les melodies assajades pels estudiants de música del Casino Menestral.
Satisfà molt veure com, malgrat el pas dels anys i la diversificació de l'oferta cultural figuerenca, Atenea continua sent un espai de trobada viu i vigent i amb capacitat per atraure figures intel·lectuals de primer ordre .
És cert que la vitalitat de la cultura a la nostra ciutat no satisfà tothom; com ho és que en alguns moments aquests darrers temps el desgavell ha estat prou perceptible i que en alguns moments es troba a faltar certa coordinació; també és innegable que hi ha hagut errors reprobables que no haurien de repetir-se mai més (és, com a poc, trist que tot un Premi Nacional de Poesia s'hagi de presentar i acomiadar tot sol en un acte de to massa improvisat). De tota manera, si hem de creure el que ens diuen els que vénen de fora, podem estar prou cofois. Atenea hi té, innegablement, la seva part de mèrit: al llarg dels anys ha anat fent camí amb el seu estil de sempre, fent de la discreció i la diligència el seu lema. I així, el nom de l'Agrupació de Cultura del CMF ha esdevingut una garantia, avalada pels anys de feina ben feta i per la satisfacció dels conferenciants agraïts per l'acollida sempre càlida que se'ls dispensa; alguns avui ja són veritables amics que ens fan d'ambaixadors arreu del territori.
La major part del mèrit s'ha d'atribuir a l'esforç i constància de la presidenta de l'Agrupació, Anna Maria Velaz, que ja fa uns anys va prendre el relleu de Jordi Pla (home savi i discret que mereix el meu homenatge més sentit) al capdavant d'aquest repte engrescador.

3 de juny de 2009

Cap comentari:

Publica un comentari

I tu, què hi dius?