Enmig dels dies d’estiu d’hores allargassades,
de la calor enganxosa que m’embofega fins a l’ànima,
i de la xafogor insolent que m’eclipsa el seny
enyoro encara la contundència dels consells vehements
que m’oferies sempre, desprès i ferm, a cap preu…
Ara només juguem a empaitar sentits en els teus mots,
mentre els atrapo al vol i apedaço els teus records,
feliç, simplement, que em segueixis una mica el fil
i siguis capaç d’estrafer l’Home que vas ser ahir
o de fer veure, resolut, que encara fas i desfàs.(...)
"Un núvol blanc"
