Diccionari?

Probablement soc una mica torracollons. perquè no callo i perquè a certa edat ja tens la potestat de decidir que certes coses et patinen: sobretot la necessitat imperiosa de quedar bé. Tanmateix, crec que encara soc prou diplomàtica i conciliadora. Si no és així, ja em disculparan els eventuals damnificats. 

Dit això, no puc deixar de manifestar la meva estupefacció davant de certs docents de llengua catalana que insinuen que es deixi usar el diccionari a l'alumnat que s'examini a les PAU. Ja sabem que la salut de la nostra llengua està més aviat compromesa, però potser no cal encara que li donem el mateix tractament que a les llengües mortes. Que a Llatí o Grec es permeti als estudiants usar el diccionari té un sentit, però que en els exàmens de les llengües vehiculars (i més tenint en compte que l'obtenció del graduat d'ESO amb el català aprovat els atorga d'ofici el reconeixement del nivell C1) es plantegi això em sembla gairebé insultant. Estem d'acord que "regalar" nivells de suficiència a l'ESO no fa cap bé a ningú, i que és una mesura absolutament discutible i de cara a la galeria. I que no és pas així, ni regalant títols, ni aplicant la llei del mínim esforç -en forma de diccionari- com aconseguirem prestigiar la nostra llengua i incentivar-ne el coneixement (i el gaudi!). Aquest derrotisme no ens ajuda gens! Per què no mirem tots plegats d'encomanar una mica d'alegria, positivisme, confiança i esperança?  No estic dient amb això que no haguem de fer front a la realitat i encarar-la; no es tracta d'amagar el cap sota l'ala o de fer com si sentíssim ploure. Ens cal explicar als nostres alumnes la realitat tal com és, però encoratjant-los. I no ho aconseguirem si som uns ploramiques derrotistes que ja ho donem tot per perdut. Més val que donem als joves eines... i exemple! Que no els creieu capaços de llegir, escriure i parlar en català, potser?