10 de juliol del 2025

Podria ser un dia més...

 

Avui, 10 de juliol, podria ser un dia més, tan important com qualsevol dels milers de dies que l’han precedit en la teva vida i que t’han dut a ser on ets i a ser qui ets ara.

Avui treballaràs, compartiràs moments -físics o virtuals- amb família i amics, riuràs i viuràs intensament, com sempre, cada una de les vicissituds que el dia et depari. Tindràs instants de nostàlgia, de gratitud, de mandra o, fins i tot, d’enuig. Xerraràs, poc o molt, quan et vingui de gust i ens faràs, com sempre, companyia.

Serà un dia més, sí, però no serà un dia qualsevol. Perquè fa just divuit anys que vas obrir els ulls a aquest món. I estrenes un estatus que podràs gaudir a l’hora que t’estrenaràs com a universitària i que començaràs un vida més autònoma a l’Autònoma. I això vol dir que no sentirem repicar tan a prop l’esquellerinc de casa. Tant se val: ens toca deixar-te anar, amb la satisfacció, tanmateix, que tens la lliçó ben apresa, que saps viure la vida, assumir responsabilitats, tenir metes i lluitar per aconseguir-les, estimar i compartir...

Per això estem tan joiosos de veure’t culminar aquest any intens, ple de reptes i de canvis, i que ho facis deixant petjada: estudiant brillant, ferma, sociable, responsable, sensible... digna continuadora dels passos del teu germà Roger, a qui tan admires! I sempre envoltada d’amics i companys que et respecten i t’estimen tant com tu a ells. Què més podem demanar com a pares?

Carpe diem, filla meva! Continua així i no oblidis el que deia Kant, que, si bé no deu ser pas el teu filòsof favorit, sí que té un lema que has fet ben teu: Sapere aude!

Per molts anys, Jana!



Coldplay, "Viva la vida"

2 de juliol del 2025

Vint-i-tres



Ara sí: vint-i-tres estius. Amb tots els aprenentatges, dubtes -essencials per créixer- i certeses innegables que has anat adquirint en aquests anys. Un camí que has anat fent amb pas ferm, sense estridències i que t’ha dut a ser el noi ferm queets ara, dedicat a la teva feina, als teus amics de sempre i als que has anat adquirint, a la teva noia, a la teva germana, a la família. Vint-i-tres anys exercint d’empordanès ben arrelat, cofoi de ser d’on ets, però obert també a altres horitzons.

I m’agrada veure com et vas fent el teu lloc, i et vas forjant professionalment mentre vas aprenent a fer més i millor, a ser més independent, a fer-te valer. Com m’agrada, també, reconèixer en el teu posat a vegades dur i indiferent, la immensa sensibilitat del teu cor.

Espero que aquest any que estrenes t’acabi de donar ales i t’afermi en el camí que has emprès. Ja saps que has estat, ets i seràs sempre un far per a la teva germana, que t’adora i que és com és també gràcies a tu.

Per molts anys, Roger!