Avui, que entremaliadament i a batzegades es van escolant els núvols lleugers sobre aquests carrers assedegats, em retrobo amb el delit d'escriure. S'han dissipat la calitja i l'emboirament que acompanyen els sentits els dies ardents d'agost.
Sec serenament a la fresca de mitja tarda, feliç de no suar i d'haver-me pogut desprendre d'una lassitud no desitjada que m'ha acompanyat els darrers dies. Encara queden dies de vacances, però aquest parèntesi que convida a fer balanç mentre agafem aire per emprendre un nou curs i molts reptes, ajuda a calibrar. I no descobreixo res de nou en les setmanes passades, més enllà del gaudi de les petites coses enmig del petit desordre que disfressa les rutines de l'estiu. Fins ara he tingut temps per deixar-me endur per lectures diverses que m'han ensenyat, com sempre, coses noves. També he gaudit d'àpats a la fresca, d'instants amb la família. I he caminat, a estones soles, a estones acompanyada, milers de passes per l'entorn, en rutes conegudes o descobrint camins que ja hi eren però que no havia trepitjat mai. He tastat gustos nous i n'he recuperat de coneguts. M'he retrobat amb vells companys i he fet noves i valuoses coneixences. I espero tenir temps encara per a acumular més passos i per fer lloc a les cites pendents
En resum: sense marxar lluny de casa, he tingut la certesa d'haver estat capaç d'allunyar-me prou de tot per tornar a a trobar-me.
