Tipa! Sí, n'estic tipa de la xafogor, però no tinc més remei que aguantar aquest imponderable de la natura... Ara bé: per quins set sous he d'aguantar les inconveniències provocades -estiu i hivern- pels que ens contaminen l'ambient obligant-nos a escoltar la música infernal que escampen amb els seus cotxes, o pels que obliden -especialment en hores intempestives de la nit- que el carrer no és només seu...? O per quina raó m'he de veure obligada, si vull seguir el meu camí, a fer una mena de gimcana arraconant tota mena d'objectes abandonats a les voreres? O a suportar les pudors que emanen dels contenidors que alguns s'entesten a deixar oberts després de dipositar-hi les deixalles en hores indegudes o no? O a baixar, cotxet, criatura i jo, de les voreres ocupades per conductors insolidaris que obliden per a qui i per a què són fetes, justament, les voreres!
Potser m'estic fent gran i consegüentment, em torno torrepunyetes... no ho negaré pas, però em fa l'efecte que el sentit comú evitaria molts problemes si, de tant en tant, miréssim de posar-nos en la pell dels altres en qualsevol dels nostres actes quotidians.
Potser ens evitaríem d'haver de passar fred a l'estiu (i això que no sóc especialment amiga de les calors estivals), calor a l'hivern, escoltar del llit estant converses emeses a uns metres de casa amb un to massa elevat o suportar pudors alienes... I no hauríem de lamentar no haver pogut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada