29 de novembre del 2009

Requiem

No és només negligència, sinó sovint menyspreu el que es percep en l'ús que molts personatges públics fan de la llengua... Pot semblar carca el que ara exposaré, però jo, que estic prou al dia de les noves tecnologies i que entenc els nous usos del llenguatge, no crec que tot s'hi valgui. No sóc cap paradigma de res, però considero que tenir una mica de cura tant en les formes com en el contingut del discurs és un exercici de responsabilitat i de sentit comú. Insistiu a titllar-me de carca si voleu, però pot servir-me d'eximent el fet que (els meus amics, parents, alumnes i coneguts prou ho saben) com tothom, no m'estic d'usar tots els recursos de la llengua col·loquial i els barbarismes, vulgarismes i exabruptes més crus quan el moment ho permet... és a dir, sovint! Només faltaria!

Amb tot, crec que és una qüestió elemental d'educació saber adequar-se al context comunicatiu i procurar-se els recursos que ho permetin, especialment en aquells que tenim una feina o activitat que requereix enfrontar-se a un públic més o menys ampli sobre el qual podem exercir una influència innegable -per bé i per mal!-.