23 de juliol del 2011

Coi de juliol!

Sï. Coi de juliol! Tants mesos d’esperar-lo i, patapam! se’ns disfressa de setembre (o de maig, tant se val!). Així es fan difícils les tardes de platja o de piscina amb els nens. Però, de fet, que faci més fresqueta de l’habitual tampoc no m’incomoda especialment... Es dorm millor i, a més, de sempre jo sóc de les que conviuen millor amb la fresca. Ara bé: no em negareu que la cosa es complica quan es tracta de fer les maletes, no? Ens n’haurem de dur més roba. I paraigües, que a Euskadi fa més frescota.
Tant se me’n dóna d’aquest juliol atípic. Només sé que haurà estat farcit d’emocions, de sentiments contradictoris, de projectes interromputs i de noves il·lusions per embastar... L’agost servirà per sedimentar-ho tot i per posar ordre. De moment, m’escaparé uns dies, pocs, però suficients per passar pàgina a un mes de nervis, de canvis de perspectives, d’horitzons canviants.... Lluny, en un país amic, amb la meva petita família ens regalarem uns dies d’escapada, de descobriment, de retrobament... Agur! Ens veiem d’aquí a pocs dies, ben refets de cos i, sobretot, d’ànima!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I tu, què hi dius?