I ja toca dir adéu, plens de recança, als dies d'empatx nadalenc. Bé: per ser franca, no seran pas els excessos culinaris el que trobaré a faltar, sinó tota una altra mena de privilegis. Trobaré a faltar les nits de son reparadora, les estones de lectura sense presses, el plaer fugisser de les paraules escrites a raig, l'escalf de la llar que trepitgem poc, la recompensa de saber-nos tots a casa, el gaudi de la família...
Tot torna a la normalitat, a la rutina que ens engoleix i ens empeny sempre endavant. Però el retorn serà amb les bateries una mica més carregades i amb ganes de gaudir de cada instant. Ara sí: el nou any comença i els vells nous propòsits se'ns fan presents i ens marquen un camí que potser no serem capaços de seguir. Tant se val: la intenció és el que compta! Mentrestant: salut i il·lusions per anar sempre endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada