4 de juny del 2015

Omnia vincit Amor (dedicat a la Núria)

Deia Virgili en un vers memorable (i realment rememorat) de la seva Ègloga X: "Omnia vincit Amor, et nos cedamus Amori". Tot ho venç l'amor: rendim-nos, doncs, a l'amor. A l'Amor en majúscules, aquell que pot tenir com a objecte qualsevol àmbit de la nostra existència. L'amor cantat amb alegria en una bonica melodia, un cant a la vida i l'optimisme, que la Núria Badosa ens va regalar quan la va ensenyar als seus petits cantaires de la Coral de l'escola Sant Pau. Pares, mares, germans, mestres i acompanyants diversos l'hem sentit una vegada i una altra i l'hem feta una mica també el nostre himne. Gràcies per aquest regal (i per tants d'altres!)


La Núria,  que els darrers anys s'ha dedicat en cos i ànima a la coral que i ha encomanat la il·lusió i el goig pel cant a una bona colla d'infants, se'ns en va a un nou destí.  S'ho ha ben guanyat. I li desitgem que el vent li sigui propici i el camí ben planer en el nou pleriple professional, més a prop de casa. Aquí haurà deixat una petja inesborrable i uns refilets ben entonats que tindran eco molt enllà! 

La Núria, indubtablement, és una mestra vocacional, que sent la música i la professió, que infon disciplina i il·lusió a parts iguals, que gaudeix fent el que fa i compartint-ho amb els altres. Gràcies!

Una darrera reflexió: sabeu que en llatí, "vocatio, -onis" vindria a ser "invitació". Una idea ben bonica, no trobeu? Perquè la "invitació" de mestres vocacionals com la Núria obre les portes de molta mainada al coneixement, un coneixement sense barreres. 
I encara podem relacionar el mot vocació amb el verb llatí "vocare" (cridar): seguir la crida...  Esperem que la Núria pugui continuar convidant nens i nenes, nois i noies a seguir la crida i a posar en acció les seves veus dolces... I que continuï predicant el vers de Virgili: "Omnia vincit Amor: et nos cedamus Amori."

Que tinguis sort!