Lletres i viatges

Una de les moltes virtuts de la literatura és que ens permet viatjar i endinsar-nos en mons diversos. Sense cap altre cost que l'esforç de llegir un llibre (convencional o electrònic, tant se val!) entrem en contacte amb mons reals i imaginaris; versemblants i impossibles; propers i remots; idíl·lics, envejables, neutres o detestables...
Gràcies a la lectura, el darrer mes he estat a Mèxic, Cuba, Andalusia, Islàndia, París, Lesbos, Mequinensa, Barcelona... Espais i temps diversos. Realitats i ficcions. Mons on  gaudir, somniar, evadir-se i aprendre. 

Ara em deixo portar per la Girona grisa i emboirada dels 60-70 en una obra inquietant; inquietant perquè parla de fronteres i perquè se situa en la frontera entre la realitat i la ficció. En dosifico la lectura a petits glops, entre tasca i tasca, però aviat l'hauré enllestida.
Segur que m'oblido algun escenari de les darreres lectures... ja em perdonareu, però no tinc cap pretensió d'exhaustivitat: tot plegat  només és una excusa per recordar que amb la literatura també es viatja. Una oportunitat per evadir-nos, que bona falta ens fa!

Una confessió: amb aquestes calorades he acabat de descobrir perquè els darrers estius m'he deixat atrapar per la novel·la negra nòrdica i els espais glacials que envolten els crims i misteris que ens desvetlla, amb molta o poca traça. He de confessar, però,  que potser també m'agraden aquelles històries pels seus protagonistes:  investigadors (imperfectes) que es passen el dia prenent cafè .
Acabo. Ja enyoro Islàndia sense haver-hi estat.