13 d’abril de 2017

Vacances de primavera

Vacances. Frenesí. Calaix de sastre on ho volem fer cabre tot: tasques domèstiques pendents, matinades generoses, alguna lectura ajornada, aquella trobada sempre diferida, el no-res i el clímax. 
Volem i dolem, però n'acabem gaudint quan ens deixem estar d'orgues i llisquem per les hores vivint els petits moments sense fer càbales, sense sentir-nos culpables del que no fem.  

Tant se val si els deliris prevacacionals han alimentat expectatives del tot il·lusòries,  si l'agenda ens queda curta, o si les hores s'esmunyen... Aquestes vacances que coincideixen amb els dies que la llum s'estira i la mandra minva prometen petits gaudis, plaers quotidians sense presses, un deixar-se anar suau que no vol exigències ni admet observances.

Llegiré, feinejaré per casa sense ànsia, passejaré amb els nanos, repassaré armaris, oblidaré el despertador... Potser improvisarem alguna escapada prop de casa o, simplement, en gaudirem plegats. Farem brunyols a cals avis i ens aguantarem les ganes de menjar-los calents, acabats d'ensucrar. Mandrejarem, sense poder obviar la recança per les coses que deixem de fer. Caminarem sense rumb. Viurem les vacances...
... I dimarts començarem a comptar de nou els dies que ens falten per a les properes.

 Blaumut, "Demà" (d'Equilibri)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I tu, què hi dius?