El dia s'ha aixecat emboirat i gris, però les quatre gotes que han caigut han fet feina i, a migdia, m'han permès estendre la bugada en un terrat que feia olor de net. I així, aquest octubre convuls s'ha anat escolant confús davant d'un novembre incipient amb promesa de cel radiant. Avui, de fet, ha estat un dia tranquil, de posar coses a lloc i rebre noves. Un dia d'aquells que ens calen per agafar embranzida i seguir caminant. Mentre van passant coses, en mi i al meu voltant, que em fan estar sempre expectant i encuriosida, sense treva.
Demà serà un altre dia, però previsiblement no un dia qualsevol: 1 de novembre, Tots Sants. Recordarem una mica els que ja no hi són: els que van marxar amb la feina poc o molt feta i els que van deixar vides a mig fer. No sé si menjarem panellets o si aixecarem el porró amb un moscatell joiós que ens ajudi a empassar i a passar el tràngol.
No sé què serà de demà... però un any més hi serem.
Salut!
Joan Dausà i Santi Balmes, "Caure no feia mal"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada