8 de gener de 2021

Vuit de gener: any nou, ocurrències velles


Vuit de gener, divendres. La pandèmia no ens dona treva. Tampoc no ho fan les ocurrències i recurrències del departament d'Educació. Dilluns tornarem, sí o sí, ales aules, si la Filomena ens ho permet, perquè al departament tant se li'n donen les dades, la fred gèlida dins aules esbatanades i els confinaments diversos. I tornarem sense haver-nos fet test de cap mena (no fos cas que donéssim positiu!). Diuen que ja ens ho farem nosaltres: ens enviaran un tutorial perquè aprenguem a autotorturar-nos -de manera voluntària, això sí- i perquè en un període indeterminat tinguem noves de com anem. Esperem que amb les vacunes funcioni diferent i no es doni per fet que com que som uns autodidactes temeraris i capaços de tirar-ho tot endavant, ja ens les posarem un dia o altre tots solets. Sort que el que no es contagia als centres educatius és el desànim!

Mentrestant, estem a l'aguait de la tempesta que ens ronda, de si la neu ens obligarà a tancar-nos d'una vegada a casa i de si els pobres companys i companyes opositors (i els membres dels tribunals corresponents) sobreviuen a l'epopeia de desplaçar-se per aquests mons de Déu quan tot clama que cal fer just el contrari.  Quin greu que aquest any les coses hagin hagut d'anar així i que després de tants mesos d'incerteses i neguits tot hagi de culminar enmig de la tempesta perfecta. Al neguit absolutament comprensible de jugar-se mesos i mesos de preparació en la prova definitiva, s'hi ha de sumar la temeritat que suposa haver de desplaçar-se, molt sovint a desenes o centenars de quilòmetres de casa. I amb l'afegit que, entre la prova maratoniana del matí i la prova maratoniana de la tarda, la majoria es veuran obligats a refugiar-se on bonament puguin perquè no està previst que puguin estar-se a aixopluc dins de la seu dels exàmens, sovint prou lluny de llocs on poder menjar calent o refer-se amb beuratges i companyia. Són uns herois que, si més no, hauran obtingut el mèrit d'haver sobreviscut al procés d'oposicions més llarg que es recorda i enmig del curs més extraordinari des de fa dècades, que ells també estan ajudant a fer avançar, malgrat anar amb una sabata i una espardenya i que les seves incerteses es multipliquen.

Dilluns, si tot va bé, ens retrobarem a les aules. Ben abrigats i equipats per afrontar travesses gèlides i reptes indefinits. I amb ganes que algun dia tots plegats recuperem una mica el seny per poder fer la nostra feina sense massa entrebancs i amb il·lusió renovada. De moment, qui dia passa, anys empeny!

Molts ànims a tots i a totes!  I, de bon humor, que no ens en falti!

 Píndola 4 dels PCR de l'INS Narcís Monturiol




Cap comentari:

Publica un comentari

I tu, què hi dius?