Jugant a l'amor cortès amb el trobador solitari... la dama cortejada es fa la distreta
Sé d'un trobador solitari
que sol encalçar somnis al vent:
rere un amor imaginari
cavalca frisós i rabent.
Avui li enyoro l’atreviment
de la veu subtil i sedosa
que m'endinsa sense turment
en el seu món, fent-me'n frisosa.
El trobador ara ha emmudit
perdut i sol enmig del somni
captiu en l'oasi del delit
pel seu amor nou i il·lusori.
Mentre jo, dama sense seny,
escric versos orfes de gràcia
fingint, il·lusa, un desdeny
que no és més que una fal·làcia…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada