Gràcies i per molts anys! Mai no és tard per agrair i per celebrar, per felicitar i per compartir instants. Mai no és tard per mostrar l'estima i per proclamar l'orgull de tenir dues grans persones com vosaltres com a fills.
Però em sap greu que aquestes ratlles us arribin una mica més tard. I ja sé que us en feu el càrrec, perquè aquest any circumstàncies diverses han fet que l'inici del mes de juliol hagi estat més atrafegat del que prevèiem. Per això, ja ho sabeu, m'ha costat més del compte arribar a tot i trobar el moment per escriure el que sento quan m'aturo a pensar que ha passat un any més i que els vostres reptes personals us han continuat posant a prova i, com sempre, us n'heu sortit i heu continuat avançant i construint les vostres vides...
Us miro i soc feliç perquè tinc davant meu dos adults amb conviccions clares, principis i valors, il·lusions i projectes i eines per apropar-vos-hi i superar reptes. I ja sabeu que no parlo de res material ni tangible, no: parlo de la intel·ligència, l'esforç, la voluntat; i la certesa que cal lluitar per assolir objectius i estar disposats a volar, però sense deixar de tocar de peus a terra. D'això, un i altra n'heu anat aprenent silenciosament. I en veiem els resultats quan constatem que heu anat fent créixer un cercle d'amics diversos que us fan costat i comparteixen experiències úniques amb vosaltres en moments i llocs variats. I quan algú ens parla de vosaltres amb admiració i respecte. Quan en la feina i en els estudis aneu endavant amb excel·lència. O quan, en moments difícils, sabeu estar al nostre costat i al costat dels avis.
Roger: espero que els vint-i-quatre et portin nous horitzons per assolir. I que la teva Gal·la t'hi acompanyi i us sapigueu cuidar i estimar com fins ara.
Jana: espero que els teus dinou et continuïn obrint portes mentre vius al màxim, com ho has sabut fer el primer curs, la vida universitària, que tant t'ha eixamplat la mirada.
