28 de juny del 2010

Homenatge a Teresa

Avui em permeto la llicència de manllevar el títol d'un poema de Vicent Andrés Estellés per encapçalar aquestes paraules d'agraïment a una mestra, companya i amiga que es jubila: Teresa Sels. Espero que em perdoni la gosadia d'esbombar als quatre vents els sentiments que m'inspira...

Teresa!


Com t'escauen els mots de Kant que durant anys t'has encarregat d'omplir de vida i de sentit a les teves classes: Sapere aude!
Sí: atreveix-te a saber... i a gaudir mentre fas camí per a arribar-hi! Aquest és el teu mestratge, innegable i persistent. Un mestratge fet de moltes dosis de paciència, optimisme, vitalitat, alegria, il·lusió... i, evidentment, de patiments! Perquè tu vius i fas viure intensament el que significa ensenyar!

Vital, generosa, simpàtica, sempre propera i disposada a fer-nos el camí fàcil a tots: companys i alumnes, bons o mals estudiants, novells i catedràtics. Tant se val! Fer camí al teu costat és fàcil. I fructífer, perquè ets una treballadora nata i amb un entusiasme encomanadís.

Saps prou que no hi ha gens d'artifici en totes aquestes paraules: n'estic ben segura que m'ha fet molt bé intentar encomanar-me una mica d'aquest temperament teu... de la passió que traspues quan parles dels "teus" estudiants i de la "teva" matèria, però també quan t'afanyes a saber, entendre i compartir el que fan els altres. I el millor és que aquest "virus" que vaig descobrir a les teves inoblidables classes ja fa 25 anys continua -per sort nostra!- ben viu.

Saps també que, sempre que vulguis, en aquest institut que has fet teu t'esperarem amb un cafè a punt per encetar una conversa càlida i propera sobre qualsevol tema. Sense oblidar que tu, dona de paraula fàcil, ets, per sobre de tot, una dona de fets. L'única retòrica que t'escau és la de la passió per la teva feina (que, de ben segur, és només una petita mostra de la teva passió per la vida).

Només puc afegir que em sento afortunada d'haver pogut ser deixebla i companya teva; d'haver après de tu, amb tu i gràcies a tu...

Gràcies, gràcies, gràcies!


M.Àngels Vila Safont

IES Alexandre Deulofeu

Figueres, juny 2010