Per on comencem? Per la desaparició misteriosa de la paraula "dimitir" del diccionari de molts "responsables" (de partits, d'empreses, d'entitats...) que no es preocupen de res més que d'assegurar-se un seient encoixinat on apoltronar-se? O potser per l'afició creixent -però de motivació filològica escassa o nul·la- per definir/redefinir conceptes i embolicar la troca fins a nuar-la tota?
Tant se val! Em fa l'efecte que el problema resideix, com sol passar, a conèixer realment on som i acceptar-ho, només, quan toca. Sense oblidar que ja som prou grans per anar perdent el temps en jocs, juguesques i passatemps diversos, i que, de roba estesa, catifes per espolsar i armaris per endreçar n'hi ha a totes les cases...
Tant se val! Em fa l'efecte que el problema resideix, com sol passar, a conèixer realment on som i acceptar-ho, només, quan toca. Sense oblidar que ja som prou grans per anar perdent el temps en jocs, juguesques i passatemps diversos, i que, de roba estesa, catifes per espolsar i armaris per endreçar n'hi ha a totes les cases...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada