Continua quedant-me més a prop la frontera que Granada... Ho deia, metafòricament, fa uns dies; la literalitat en aquest cas és sobrera. Sóc catalana, m'estimo la meva terra i estic convençuda que cal defensar-ne la cultura, la gent, la dignitat i la identitat. No ho puc concebre de cap altra manera, sense que això suposi, en cap cas, menystenir o trepitjar les dels altres.
Han passat uns dies i reitero l'evidència: sóc més a prop de la frontera que de Granada. I, malgrat tot, l'esperpent quotidià es va presentar ahir a casa en forma de multa de trànsit per, pressumptament, haver estacionat el meu cotxe "sobre las aceras" d'un carrer de Sevilla el mes passat. Una infracció lleu com qualsevol altra. Només que, a dia d'avui, no m'han hagut de multar mai per aquest motiu... i no havia de ser aquesta l'excepció que confirmés la regla: aquell dia i a aquella hora, el meu cotxe reposava al costat de l'institut de Roses on treballo, a encara no 20 quilòmetres de la meva ciutat de Figueres
i a més de 1100 quilòmetres de distància de les ribes del Guadalquivir!Òbviament, era un error... previsiblement humà.
