És clar que també es pot amagar el cap
sota l'ala, buscar aixopluc o deixar-se arrossegar. Oblidar els principis o
capficar-se amb els finals. Val a dir que la meva vocació és d'estar per casa,
i que no aspira a altra cosa. No faig ni més ni menys política que qualsevol
altre ciutadà o ciutadana de peu de carrer: viure i relacionar-se en societat
és fer política. És en aquesta accepció de la política en la que jo crec. En la
que suposa ser un ciutadà conscient dels seus drets i dels seus deures, ni més
ni menys. Em sento a anys llum dels que, lluny de fer política, només fan de
polítics; o dels que politiquegen, o només postulen des de l'estrada i no es
gasten les soles de les sabates trepitjant el carrer. Ja s'ho faran: no
pagarem els militants de base les seves culpes.
Bé:
potser sí que hi ha altres vies (permeteu-me la ironia: de vegades és l'únic
que ens queda) i només hem esperar que arribi el moment que entenguin que cal
escoltar (i prendre nota). La democràcia ha de començar per aquí: per
saber escoltar i per donar veu. I si escoltem bé ens adonarem que allò que
passa no és fruit de l'atzar. Que no s'entén bé el missatge... Ai las! La
culpa és del receptor, és clar! I no pot ser que l'emissor no hagi trobat el to
o que el contingut, simplement, no interessi? O que posi el punt de mira en un
aspecte que ens embafa? Pot ser que els simpatitzants s'esperin de nosaltres
altres discursos i altres veus? I que reivindiquin, a la seva manera, el dret a
decidir, i a equivocar-se, si cal?
No
es tracta de vendre fum, d'elaborar discursos populistes i demagògics, d'anar
veient-les venir. Això ja ho fan d'altres. Però potser sí que cal repensar el
missatge de socarel i, sobretot, refermar les arrels perquè l'aiguat no se'ns
acabi d'endur pendent avall.Cal abandonar complexos que ens tenen a mercè dels
aires que passen, però fer política implica saber escoltar i prendre nota. I
els resultats ens diuen que no s'està fent bé. Fins al punt que ens hem diluït,
perduts en un peix que es mossega la cua.
I
perdem de vista d'on venim, on som i on volem anar a parar...
La
política que ens fan els que ens manen ens allunya més i més del poble i
intensifica la sagnia. Llàstima! Una democràcia real ha d'acceptar que ens obrim
als ciutadans, que tots tinguem veu i vot, que es facin primàries i que tinguem
dret a equivocar-nos i a rectificar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada