Ser mare

Un dia, no saps ni com ni perquè, et planteges ser mare (o pare, tant se val). Objectivament potser no és el moment més idoni per a emprendre una tasca tan majestuosa, però amb certa inconsciència, i una bona dosi d'il·lusió, entres en una espiral vertiginosa, una mena de febre benigna, però amb alguns moments de deliri, tot s'ha de dir. No sé si existeixen l'instint o el rellotge biològic. No sé si és una necessitat interna o una subtil imposició externa, però t'adones que vols viure l'experiència d'engendrar. Quan comences a adonar-te que no hi ha manual d'instruccions per a ser pare, i que enlloc no te'n podran fer un curs accelerat (intensiu, extensiu, virtual o experimental) comencen els tremolors i els dubtes: en sabré?

Òbviament ningú no neix ensenyat per a ser pare, però tampoc naixem amb un màster per a ser bons fills. I, en canvi, amb major o menor fortuna, tots n'anem aprenent. A base d'ensopegades, errors, paciència, disciplina, fermesa, sentit comú, sentiments i molts d'altres ingredients, però sense fórmules, ni màgiques ni magistrals.. La teoria i la pràctica disten tant de ser una mateixa cosa! Però cal tenir la convicció que tenim molt a ensenyar i a aprendre en aquesta meravellosa tasca. I ser, sobretot, ferms: educar vol dir, per sobre de tot, saber posar límits. Encara que ens dolgui: només posant límits als nostres fills quan comencen a caminar al nostre costat en la vida, podrem donar-los ales, quan sigui l'hora, perquè sàpiguen fer el seu propi camí, sense fre.  Valors com l'esforç, el respecte, la responsabilitat, la humilitat, la gratitud... s'infonen des de casa i en el dia a dia. No és fàcil. El camí de vegades és abrupte. Però qui sembra, recull, sens dubte.

Diumenge passat era, diuen, el dia de la mare. Els meus fills em van felicitar, petonejar i afalagar. I em va agradar, òbviament. Però a casa tots sabem que el millor regal que em poden fer és ser com són i tenir la il·lusió que tenen per aprendre. I ensenyar-nos, a mi, al seu pare i a tots els que ens els estimem, tantes coses com ens ensenyen cada dia!

Mil gràcies! 

Thank You, (Alanis Morissette)

Oblidava un altre aspecte magnífic de la maternitat: ser mare té la virtut d'apropar-te als teus propis pares d'una manera diferent i imprevista, d'escurçar-hi distàncies físiques o mentals, de reconciliar-te amb aspectes de la seva personalitat que no entenies o menystenies,  de compartir les seves preocupacions passades i presents... Et fa veure'ls i entendre'ls d'una altra manera, més completa.