1 de novembre de 2018

Líders?


Què és un líder? Segur que no és fàcil trobar una definició prou ajustada del que és un veritable líder. Els diccionaris generals el defineixen com a la persona que controla o administra un grup de persones, especialment a causa de la seva habilitat o posició. També pot ser, simplement, aquell que ocupa la posició capdavantera o més important. D’aquestes accepcions en podem inferir dues coses: d’una banda, que alguns líders tenen certes aptituds per a ser considerats com a tals; d’altra banda, que hi ha suposats líders que ho són només pretesament, perquè han anat a raure a una posició que els ve poc o molt grossa.
Pensant-hi una mica,  ara mateix em vindrien fàcilment al cap no pocs exemples de suposats líders que no disposen ni dels més elementals dels dons necessaris per a liderar res. Segur que m’enteneu: caps que creuen que el que els confereix autoritat és donar ordres sense raonar; persones que no saben què són l’empatia ni la connexió;  subjectes incapaços de posar-se al davant i de motivar a partir del propi exemple; individus que no dialoguen amb els seus equips i que no aglutinen. Aquest tipus d’elements solen irradiar les seves frustracions en l’equip que pretenen liderar i el culpabilitzen de les mancances pròpies. I, sovint, aquesta mena d’ídols de fang acaben sols, però convençuts que la seva autoritat es manté intacta i que s’han guanyat el respecte a cop d’improperis i pocasoltades. Pobra gent!  No saben que els veritables líders ni tan sols es proposen de ser-ho. Simplement, són persones capaces d’aplegar gent motivada al seu entorn, de fer aflorar el millor de cadascú, de prendre nota de les apreciacions dels altres, de compartir els èxits i, sobretot- el que més costa-, els fracassos. Persones que es guanyen l’autoritat perquè són properes, empàtiques, sensibles i humanes. I ho són sense deixar de ser fermes i sense cap necessitat que els reconeguin el lideratge des de la submissió. En resum: són persones que sumen, en lloc de persones que resten.
Aquests líders, els de carn i ossos, són els que vull tenir al meu voltant. Gràcies als que sabeu ser-ne. Als altres, el temps ja us posarà a lloc.

(A tu, Joan, que et mereixes tenir al capdavant un líder de veritat)
 Manu Guix canta "Amor particular" de Lluís Llach

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I tu, què hi dius?