Adéu

Que trist veure tot el dolor que deixes enrere i no poder dir res per donar consol als que queden.

Que trist no poder endur-me, en aquelles abraçades tan sentides i inacabables, el dolor d'uns pares que s'ofeguen, cadascú a la seva manera, en un mar d'incertesa on no troben un perquè que no existeix o que no podrem mai entendre.

Que trist no poder trobar paraules per definir el nus que aquests dies grisos, infaustos i inacabables tenim a la gola; i haver d'assistir, impotents i amb el cor en un puny, al teu adéu, quan no hi ha res que pugui consolar els qui t'han estimat i t'estimen.

Hi ha dies que s'esllangueixen amb notícies tristes que mai no voldríem sentir, però la vida té, mal que ens pesi, clarobscurs i capítols indesitjables... I aquest darrer capítol se'ns ha fet una mica massa llarg i insofrible. Tan poca cosa som?

Però per tu, seguim, i mantindrem ben viu el record de les hores felices de la infància i l'adolescència. I espero que els teus pares, germans, dona, fills... la teva llarga família i incomptables amics aprenguin a viure sense tu i sense perquès.

Jo et guardaré sempre en el meu cor, David.