Amb la majoria de vosaltres només he
tingut una relació fugaç: un curs, breu, però viscut, patit i lluitat intensament. La majoria –llei de vida- canviareu d’aires, de maldecaps i de companys.
I continuareu sumant: experiències, amics, coneixements, maduresa... Jo seguiré
aquí. I em tocarà patir unes altres adolescències i encomanar-me’n una mica,
com sempre. Tingueu per segur, però, que també hi haurà moments que em
recordaré de vosaltres. I somriuré.
Ara que “això nostre” s’acaba només us
vull recordar les quatre ratlles que us vaig escriure fa poques setmanes per
encoratjar-vos quan les forces ja
començaven a flaquejar, però que encara us poden acompanyar en el camí
que us queda per recórrer:
“Aquesta setmana de primavera enfredorida encetem abril. I es
precipita la sensació que les corredisses de final de curs són inevitables (i
tants dies que fa que us ho dic!). Us les haureu de tenir amb una
indescriptible barreja de sensacions, contradictòries com la primavera, volubles
com l'adolescència que viviu... Sentireu pànic, desconcert, mandra, inseguretat.
On són les línies entre la futilitat i la transcendència?
Els esforços fets (i els no fets, ai las!) durant bona part del
curs escolar us esguarden ara fixament i us fan prendre consciència -si us
plau, per força- de la magnitud de la tragèdia o de la imminència de la
recompensa. Nois i noies: acabeu d'encarar la recta final; queden poques forces
i veure a prop la meta exigeix treure'n d'on no n'hi ha. Totes les curses de
resistència acaben, malgrat el cansament dels corredors, amb un esprint final
abans d'arribar exhausts a la línia d'arribada. Però ho fareu. Us refareu de
l'esforç i sereu més forts. La vida adulta us espera amb totes les seves
virtuts (i servituds!)"
Recordeu: el camí no és fàcil, però ara us
toca lluitar per allò que voleu ser. Sobretot, no deixeu mai de fer-ho! Perquè
a la vida hi ha molts camins i infinites portes comunicants...
Sort!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada