Soc prou afortunada de ser qui soc i de ser on soc: si n'hi ha de gent bonica al meu voltant! Persones diverses amb idees diverses; persones properes, tant a frec de pell, com malgrat la distància física; un calidoscopi de gent que val la pena haver conegut perquè, sens dubte, em fan ser qui soc.
Creieu-me: no en tinc cap dubte, encara que en moments de feblesa qualsevol pot caure en la temptació de pensar el contrari, de creure's realment sol davant els reptes de la quotidianitat.
Tanmateix, la companyia a vegades està feta de presències tàcites, de paraules que no cal dir, de mirades inadvertides, d'amistats latents que no necessiten estridències de cap mena.
I avui, dia de la dona, necessito reivindicar aquest pòsit que tinc a la meva vida. I ho faig, agraïda, perquè ahir, justament, vaig tenir l'oportunitat de retrobar-me unes hores amb velles/belles amigues de l'etapa adolescent i vaig sentir-me molt afortunada de constatar que, malgrat que la vida ens ha portat per camins diferents, els nostres retrobaments continuen tenint el mateix caliu. Som dones madures i amb il·lusions que mirem endavant mentre vivim l'avui sense oblidar d'on venim.
Gràcies, Imma, Bet, Marta, Sònia, Anna! Gràcies, boniques!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada