12 de novembre de 2020

Metralla

 

Plores sense consol amb ulls eixorcs 

Quan, tossuts, els dies se’t tornen grisos:

Una remor sorda et remou l’ànima.

I et fas més forta en el teu dolor,

Captiva en la incertesa d’uns desitjos

que et metrallen tothora

Mentre prems amb ràbia  les parpelles

Buscant un consol que mai no trobes.

 



 Franz Liszt, "Liebestraum", S. 541 N.3
 

Cap comentari:

Publica un comentari

I tu, què hi dius?