Paraules que només són fum
enmig d’aquest mar agitat,
miratges de falsa llum
de tants que ens volen fer callar.
Tan poc us val el nostre clam?
Sols som veus extenuades
que es buiden de tot el seu llast
en camins plens de marrades?
Tan poc us val el crit d’alerta,
que al desert estèril dels planys
feu caure en la terra més erma,
els laments dels meus companys?
Cecs, no veieu que aquest lament,
lluny de ser el recurs sempre fàcil
d’un nen malcriat i insolent,
és fruit agònic del naufragi?
Clamem també per tots vosaltres
i pels altres, els que vindran,
per la nostra llengua malalta,
per l’educació dels infants.
I cridem per totes les veus
que es desentenen de la lluita
i ens miren amb el gest superb,
negant que els empeny la caiguda.
Simples il·lusos enllustrats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada