Adolescència

L'adolescència fa mal. O no. Perquè és i no és: una etapa efervescent, plena de llums i d'ombres, de descobertes i d'incerteses. Una etapa que ens empresona i que ens allibera. Que ens estimem i ens odiem. L'etapa del voler i doler, d'acceptacions i de renúncies. L'esclat de la vida. 

Però pocs adults voldríem realment tornar-hi. Bé... menteixo: l'excepció són aquells que no l'han acabat d'abandonar mai, conscients o no de la magnitud de la tragèdia; i els que per qüestions de feina hi tenim contacte permanent i la tornem a viure/patir any rere any i ens en deixem encomanar una mica, sense cap pudor ni recança.

Etimològicament l'adolescència significa el camí cap al creixement (ad- / oloscere), però és fàcil deixar-se contaminar per falses etimologies i imaginar-se que té alguna cosa a veure amb el dolor, assimilant que créixer fa mal. I potser sí que en fa, de mal, però, tanmateix, quin gaudi de poder viure-la!

"Creep" (Radiohead)