Comença l'any i tornem a enfilar el camí pedregós i polsós, amb prou empenta per intentar passar per alt els obstacles inevitables. Ens enlairarem, eteris, sense deixar de tocar de peus a terra. I ens arraparem àvids al fil invisible de la vida: estimar, deixar-se estimar, saber-se estimar...
Potser els anys ens hauran ensenyat a ser més condescendents i a perdonar-nos no saber estar sempre a l'alçada de les circumstàncies. I haurem après també a riure'ns una mica més de tot i de res; de nosaltres mateixos i de les nostres ínfules; i dels altres, mal que a vegades pugui pesar.
Ara que ens hem convençut que la felicitat no és més que una suma de petits moments feliços, els assaborirem amb delit, sabedors que l'absolut no existeix i que potser aquí rau la gràcia de tot plegat.
I viurem la vida, senzilla i sense filtres...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada