I
agost ja fa baixada... I molts no podem evitar una estranya frisança
que ens fa córrer a esgotar les hores abans no arribin els darrers
banys, les últimes pàgines per llegir sense pressa, els darrers sopars a
la fresca, les últimes sobretaules mandroses d’estiu.... com si
setembre fos una amenaça!
És clar que potser fem bé d’afanyar-nos a viure prou ociosos i relativament despreocupats (amb permís de la TV, el twitter, la ràdio i les converses de botiga de barri, és clar!). Setembre ens farà més pobres, ens estrenyerà més que mai el cinturó -i les consciències- i tornarem a tenir por dels divendres (tant que ens havien agradat sempre!)
Carpe diem!
És clar que potser fem bé d’afanyar-nos a viure prou ociosos i relativament despreocupats (amb permís de la TV, el twitter, la ràdio i les converses de botiga de barri, és clar!). Setembre ens farà més pobres, ens estrenyerà més que mai el cinturó -i les consciències- i tornarem a tenir por dels divendres (tant que ens havien agradat sempre!)
Carpe diem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada