Avui, que fa un dia gris
que convida a la melangia, he trobat, amb el rerefons del cel que degota i
refresca l'aire, la calma per seure a fer balanç. Mirat fredament, sembla que
no ha passat el temps, que tot just fa quatre dies que m'acomiadava dels
meus tutorats de 2n de BAT del curs passat i els desitjava un camí planer... I
ja hi torno a ser, a punt d'escriure un altre a reveure.
Tanquem el curs: han
passat una colla de dies, un rere l'altre, carregats de raons i d'experiències,
d'incerteses i de promeses. I hem compartit hores amb vosaltres, els meus nous
tutorats, uns altres joves passavolants que m'heu fet viure i sentir les vostres
angoixes, pors, alegries i il·lusions abans d'emprendre el vol cap a uns
horitzons nous.
Ara sou al llindar d'una
vida que us obre les portes als aprenentatges de veritat, aquells que us faran
madurar i que us ajudaran a trobar el vostre lloc al món. Ara va de veres i
aviat ho entendreu i m'entendreu.
Val a dir que no ho heu
tingut gens fàcil: ha estat un curs estrany, amb intermitències i distància
física obligada per circumstàncies que no havíem arribat a imaginar. La
pandèmia ens ha posat a tots a prova, i ha sumat angoixes a les que ja comporta
per a vosaltres el 2n de batxillerat: el TdR, la pressió de les mitjanes,
la necessitat de decidir el camí a seguir, la por de no arribar-hi, les ganes
de gaudir de la vida i dels amics, de reivindicar la majoria d'edat acabada
d'estrenar o que cobegeu amb tant de delit...
Potser, i dic potser, per
a alguns haurà estat una sort el confinament obligat, la vida ermitana i el
silenci dels carrers en les primeres setmanes d'aïllament, quan encara crèiem
que tot passaria en quatre dies. Potser alguns vau saber treure profit del
recolliment per organitzar-vos una mica la vida i fer endreça. Potser. Però
això no treu que us ha calgut aprendre a viure d'una altra manera, a canviar
prioritats, a lluitar contra la desídia i el desconcert. I no: ja sé que no ha estat fàcil. Però, tanmateix, heu arribat fins aquí.
I amb el curs que s'acaba em toca dir-vos adéu. I de vosaltres, com cada
curs que passa, me’n queden ara somriures i llàgrimes, propòsits i despropòsits,
dubtes i certeses. Cada experiència compartida amb vosaltres, a l’aula o en les
sortides, a frec o a distància, ha deixat, no ho dubteu, llast a la motxilla
de la meva experiència. Gràcies, perquè ensenyar és, indubtablement, aprendre
dels teus aprenents dia rere dia. Si amb mi vosaltres també heu pogut aprendre
alguna cosa, em dono per més que satisfeta.
No ha estat fàcil, repeteixo, però
heu arribat a la meta. O la intuïu ja ben a prop. Un esprint més, i l'haureu
travessat. No us doneu mai per vençuts: si mai defalliu, penseu que quan sembla que ja no ens queda alè, sempre hi ha forces
per a un darrer impuls. El definitiu. Agafeu embranzida per
saltar ben amunt i engrapar ben fort els vostres projectes de futur immediat.
No tingueu por d'obrir portes.
I, sobretot, lluiteu pel
que voleu. La vida us espera.
Figueres, 7 de juny de 2020
Lax'n'Busto, "Tornarem"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada