Paròdia?

La realitat supera la ficció... Vivim en l'esperpent i ni el sarcasme ens en salva. Aquest país és una paròdia, però no sabem ben bé de què... Tot plegat, un bon argument per anar enredant la troca, si no fos que de tan enredada que està no hi déu que en pugui estirar el fil.

Ja cansa que surtin imputats de sota les pedres; que continuiïn desfilant impunement farsants, estafadors i pocavergonyes de tota mena, casta i filiació; que manin, facin i desfacin els mateixos de sempre; que paguem els plats trencats els que ni tan sols toquem la vaixella...
De tant en tant experimentem una il·lusió da catarsi quan surten els bocs expiatoris (Bárcenas, Blesas o Torres de torn) pressumptament gens innocents, això sí, i ideals per fer-los recaure sobre les espatlles les culpes de tants i tants altres. Si més no, mediàticament. 

Això sí: no ens queixéssim pas, no fos cas que ens titllessin d'insolidaris!