Amb prou feines ens hem fet a la idea que estem
tancant un curs que ja estem immersos en la planificació del que vindrà. I
tornen els nervis, les sorpreses, les alegries i els desencants i la mateixa
cançó enfadosa de cada any: “ja us ho deia...”
Aquest any he impartit classes a 4t d’ESO després
d’un parèntesi d’uns quants cursos sense fer-ho. I els darrers dies m’han
acompanyat sensacions compartides per
molts dels nois i noies que acaben cicle: èxits i fracassos (previstos o
sorprenents), il·lusions perdudes o esperances per acomplir, alleujament i
impaciència a parts iguals... voler i doler de nou. Un estiu d’alliberació o
l’ombra allargada d’un setembre amenaçador que pot ser tant una oportunitat de tornar
a flot com l’enfonsament irremissible.
Què puc dir als alumnes que deixo? Que tancar
etapes té això: comporta, gairebé indestriablement, recança pel que deixem
enrere i frisança pel camí que ens espera. Però el que encara no sabeu és que
us endueu un equipatge ben ple per a tota la vida. Un equipatge fet
d'experiències compartides, de records que us acompanyaran sempre, d'amics i
amigues que han descobert el món amb vosaltres i d'aprenentatges que ara,
naturalment, ni tan sols intuïu...
D'aquí a un temps possiblement m'entendreu millor.
Fins i tot és possible que arribeu a compartir les raons que a vegades m'han
fet ser dura amb vosaltres durant aquest curs... I potser arribareu a pensar
que encara he estat massa tova! No sé si podreu pair les subordinades, o si em
perdonareu les digressions, sovint induïdes per vosaltres mateixos; potser
trobareu la gràcia als lapsus, descuits,
barrabassades i ximpleries (les vostres “perles”) de tota mena
que m'han distret en les interminables hores de correcció d'exàmens; i fins i
tot em disculpareu que els hagi comentat en públic... Tant se val!
A partir d'ara el trajecte continua, ple
d'estacions. I a cada nova parada, una part del passatge es quedarà enrere, i
nous companys de viatge se sumaran per continuar l'itinerari. És un fet natural
i inevitable. Jo, de moment, baixo aquí. Encantada d'haver-vos conegut!
Salut i sort! (i, insisteixo, labore et diligentia)."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada