Ploro els adeus irreversibles,
aquells adeus que no ens avisen,
els d’ahir i els que han de ser.
Arrossego els dolors de pèrdues
que fan mal, per reconegudes,
i esquivo els que mai no sabré.
Lamento paraules no dites
-per orgull, pressa o desídia-
i tants dols, vius o latents!
Ploro el pòsit de les absències,
l’embat cert de la mort incerta,
la futilitat del no ser.
Faig com si ja no hi fossin,
els avui que no faran pòsit
I els demà sempre més pendents.