30 de març del 2022

Simples il·lusos enllustrats!




Paraules que només són fum

enmig d’aquest mar agitat,

miratges de falsa llum

de tants que ens volen fer callar.


Tan poc us val el nostre clam?

Sols som veus extenuades

que es buiden de tot el seu llast

en camins plens de marrades?


Tan poc us val el crit d’alerta,

que al desert estèril dels planys

feu caure en la terra més erma,

els laments dels meus companys?


Cecs, no veieu que aquest lament,

lluny de ser el recurs sempre fàcil

d’un nen malcriat i insolent,

és fruit agònic del naufragi?


Clamem també per tots vosaltres

i pels altres, els que vindran,

per la nostra llengua malalta,

per l’educació dels infants.


I cridem per totes les veus

que es desentenen de la lluita

i ens miren amb el gest superb,

negant que els empeny la caiguda.


Simples il·lusos enllustrats!



Raimon, "Diguem no"

15 de març del 2022

Són les mancances, no les vacances! (o per què diem PROU)


Fa uns dies, preparant les mobilitzacions, justes i necessàries, d’aquests dies, amb una colla de companys de claustre de l'INS Narcís Monturiol vam voler recollir algunes de les nostres reivindicacions. I ho vam fer per deixar clar que el que ens mou no és el calendari, sinó les mancances galopants i el menyspreu sistemàtic a què ens té condemnats el Departament d’Educació des de fa massa temps. El problema no són les vacances, no: són les mancances. I l’esgotament anímic i psicològic que portem acumulat després de dos anys d’estar a primera línia afrontant els reptes d’una pandèmia que ens ha obligat a reinventar-nos una vegada més…

Després de les últimes notícies que el Departament d’Educació (i desinformació) ha fet arribar als mitjans de comunicació, en les quals, de manera deliberada, s’han manipulat tant els continguts com l’enfocament de la informació, convé, més que mai, que ens fem sentir. Perquè no lluitem per nosaltres, sinó per l’educació dels nostres infants i joves, dels nostres fills i filles, de la nostra societat.

I ja no podem tolerar més que ens enganyin amb titulars aparatosos i dramàtics sobre l’avançament del calendari escolar. Veiem repetit a tort i a dret que el professorat ara farà vaga perquè ha de començar el curs escolar el dia 7 de setembre. Mentida! Nosaltres sempre comencem el dia 1; per tant, el dia 7 sempre estem treballant. Com creieu que es planifica, programa i organitza el curs? El Departament d’Educació ha escampat sense cap vergonya una densa i pudent cortina de fum per tal que el professorat es quedi sol, indefens i despullat davant l’opinió pública. Què amaga el Departament, amb la connivència necessària dels mitjans? Per què insisteix el departament a defensar els interessos de fundacions privades que volen usurpar un paper que no els correspon? Heu sentit per veu del conseller o heu llegit algun article referent a com es vol canviar el currículum dels nostres/vostres fills? Sabeu què diuen els esborranys que nosaltres amb prou feines hem conegut per la premsa (fins a tal punt se’ns menysté, que ens hem d’assabentar dels canvis sempre pels mitjans de comunicació!). 

Volem posar èmfasi en allò que és realment important: què ensenyem als nostres alumnes. El conseller i els mitjans ometen que a partir del setembre volen que la religió catòlica sigui obligatòria a tots els cursos d’ESO, que volen que desaparegui la tecnologia en un món digital, que pretenen que la filosofia (una de les bases per fomentar l’esperit crític dels nostres adolescents i joves) es perdi en l’oblit i es deixi d’impartir a l’ESO, que haurem d’aplicar uns canvis curriculars que no coneixerem fins ben tard… I que cada modificació curricular comporta haver de canviar, més sovint del que és sostenible, materials i llibres de text, amb la consegüent despesa per a les famílies.

I aquesta és només una petita llista de les atrocitats recurrents dels darrers cursos, que ens obliguen a reprogramar constantment els continguts, a canviar els sistemes i criteris d’avaluació, a refer calendaris i avaluacions. A començar el curs sense saber mai com haurem d’avaluar els vostres/nostres fills al final de curs. I això sense parlar de la manca de recursos materials i humans que ens impedeixen donar una atenció de prou qualitat. 

Tot plegat, una colla d’atrocitats i despropòsits que ens fan dir PROU! 

Estem convençuts que davant d’aquesta situació tots els membres de la comunitat educativa (professorat, personal de suport i famílies) hem d’estar units per defensar i garantir la qualitat de l’educació pública. No pot ser d’una altra manera: ens hi juguem la formació dels nostres joves. 

Que no ens enganyin! 
Defensem-nos! 



3 de març del 2022

Sumar dies...

Fer anys és sumar dies, però sobretot sumar experiències. I, per sobre de totes les coses, transcendents o no, tenir amb qui compartir-les és el que hi dona sentit. Poder comptar amb qui fer més melosos, si cal, els moments dolços i menys amargs els tràngols indesitjats és un bon lema per encarar el viure. I un bon motiu per no deixar mai de tocar de peus a terra tot i tenint sempre algun somni a l'horitzó. 

Sumar dies i viure per tu, però una mica també pels altres i per als altres, sense deixar mai de tenir espai per a ser qui ets. És clar que, sovint, no acabem de saber mai prou bé qui som... Però aquest redescobriment perpetu és un més dels motors que ens mouen. No demano gaire més, de fet: només continuar tenint temps per conèixer-me.

Avui, una jornada intensa de treball, en faig prou agraint els petits detalls que m'ha fet somriure: la visita inseperada del fill que estudia fora per poder dinar plegats, la trucada d'una amiga, les felicitacions que m'han inundat el WhatsApp de bon matí o les que potser arribaran a darrera hora, ressagades, per qualsevol dels mitjans, analògics, digitals o presencials que em connecten amb el meu món.

Gràcies, una vegada més, a tots els que heu tingut un petit detall amb mi! 


Joan Dausà, "La vida és més que això"