Tornen l'ofec dels propòsits pendents
i el galop punyent dels mots que callem.
Tornen les nits negres sota els fanals
opulents d’uns goigs artificials.
I ens corsequen neguits impenitents,
perquè som febles, i sense remei
frisem per ser capaços d’esborrar
l’embat tossut de tants d’interrogants.
Sense delit, com ombres de titelles,
arrosseguem l’ànima feta estelles,
incapaç d’alleujar el pes de culpes
heretades i viure amb goig els dubtes.
Però farem el cor fort, que és Nadal,
i ens sorprendrem quan ben de grat
serem pròdigs en afalacs sincers
sense el verí ensucrat dels compliments.
Surfejarem, perseverants, instants
amb voluntat fútil de transcendència
mentre posem pedaços terrenals
als esquinços de la (in)consciència.
I seguirem enfilant el pas dels dies,
peus ferms a l’ara i àvids de demà…
M. Àngels Vila Safont
