30 d’agost del 2022

Postals d'estiu



Les postals d’aquest meu estiu

tenen els colors ben intensos

i desitjos d'horitzons amplis,

però les vores rebregades,

amarades de velles flaires. 


Les postals d’aquests mesos càlids

se’m desfan entre la calitja

de certeses irrefutables

i dels desitjos impossibles

que fan part del meu dietari.


Passant hores atropellades

s’han escolat dies i mesos

I ja no em queden sinó engrunes

d’aquells projectes temeraris

que embastàvem els dies tebis...



"Tema del vent"

26 d’agost del 2022

Rèmores de cada estiu

Cap estiu no és igual. Encara que any rere any hi hagi capítols que es repeteixen i dejà-vu que, enmig de la calor, ens poden fer sentir com sísifs en una espiral sense fi. A l'estiu fa calor. I suem. I els horaris es desordenen. I els mosquits piquen. I hi ha festivals de música fins i tot a sota les pedres. I podem anar a passar fred a súpers, bancs i biblioteques quan no fem xup-xup en platges i terrasses.

Però les rèmores de cada estiu no són aquests fets evidents i inqüestionables, no. Les rèmores són aquells actes prescindibles que se'ns imposen tossudament, com l'anunci vintage del "tinto de verano" Don Simón, les fotos de multituds comprimides en platges que disten anys llum d'aportar relax i serenor, les notícies de gent fent cues a autopistes, aeroports i estacions... o els laments d'aquells que es queixen perquè se'ls acaben unes vacances que altres no han pogut ni ensumar. I altres penyores insalvables ens acompanyen: el serial recurrent dels fitxatges futbolístics possibles i impossibles, la insusla programació d'estiu de qualsevol canal de TV i, arribats a finals d'agost, els anuncis de coleccionables i fascicles per a nostàlgics que no passaran de comprar-ne el tercer lliurament.

Però, sobretot, l'estiu ens aboca a places i carrers, a finestres esbatanades i cases desendreçades. L'exacerbació de sons i flaires ens posa a prova tothora mentre busquem treves a la xafogor que ens angunieja l'ànima. Però encara tenim força per sortir a empaitar el sol ponent per camins polsosos i gaudir de l'hora violeta abans no se'ns empassi la foscor de la nit càlida. I engolim àvidament els silencis,  fèrtils i necessaris,  que arrepleguem en els nostres somnis eremítics
 

Hans Zimmer, "Time"


15 d’agost del 2022

Hores sordes

 Fora, diuen, fa sol.

Tots els raigs que avui jo no sento

són, potser, el consol

per a alguna ànima de ferro

que no sent fred

perquè el rovell tot just comença

a ser present

en les seves clivelles tendres.

 

Fora hi ha llum.

Tot l’esclat de la vida promesa

que sento lluny,

fins i tot en instants de treva.

Rere el meu mur

es desfilen les hores sordes

quan, com el fum,

em fugen de les mans, eixorques.


"Vida"

13 d’agost del 2022

Quatre gotes

Sequera persistent. També de paraules. Sembla que les calorades d'aquest estiu se m'han endut l'esma i que em fan nosa fins i tot els sons de les paraules que no acabo de dir. De vegades hi ha pensaments que fan de mal dir i que es queden arrecerats per no remoure l'aire, per no aixecar pols, per deixar que les ferides cicatritzin...

Potser es tracta d'això, de fer que s'evaporin els efluvis que ens fan mal, de deixar volar sense llast projectes inabastables, de posar els peus ferms sobre la terra eixorca. De viure i deixar viure, i de sentir, posant-hi una mica de pell morta, les punxades que ens fan seguir endavant.

Aquesta tarda ha plogut una mica. Un xàfec intens, però quatre gotes enmig de la sequera tenaç. I hem pres alè. Els núvols pesats han ajudat a alleugerir l'aire i les ànimes. A vegades els fets senzills revesteixen de transcendència els dies grisos.I amb quatre gotes en fem prou per calmar l'esperit assedegat i aclarir-nos la mirada.