Dama sense seny (jugant a l'amor cortès)

 Jugant a l'amor cortès amb el trobador solitari... la dama cortejada es fa la distreta

Trobada (Ficcions)

Esperava el senyal; una trucada o un missatge de WhatsApp, tant se val. Amb papallones a l’estómac i cert desfici indefinit. S’acostava el moment del retrobament després d’una llarga espera, anònima i silenciosa. Ara sabia que feia anys que l’esperava sense ser-ne conscient. De fet, ni tan sols el recordava quan vaig rebre un missatge seu: «Bon dia, Midons!».  Des d’aquell instant tot s’havia precipitat i el meu trobador solitari ara estava a punt d’arribar a la cita. O no. Potser només era una broma de mal gust. O una declaració d’intencions que mai arribaria a fer-se realitat. La vida.

Però el telèfon no va tardar a sonar. El trobador havia conduït desenes de quilòmetres per ser a prop meu una estona: era seva la veu sedosa que m’emplaçava a trobar-nos a un bar del centre i compartir-hi una copa de vi i una conversa. La primera de les converses pendents.

No vaig dubtar gens a anar-hi...