24 d’abril del 2017

Paraules d'amor?

Amb aquest microrelat, escrit en un rampell i sense rumiar-m'ho massa, vaig participar a darrera hora en un concurs de microcartes d'amor per Sant Jordi  De fet, només és una nota desesperada...
Malgrat la poca fe, n'he tret un lot de galetes de premi.
No espero que us agradi, però us comparteixo el petit text. Potser algú de vosaltres s'ha sentit així alguna vegada!


Despertar sabent present el dolor de la teva absència. I adormir-me de nou dolçament ignorant que em faltes. Vas anar-te’n, però hi ets. Dius que em vas deixar perquè m’estimaves massa... que potser jo t’estimava massa poc? No hi ets, però aquí em tens: i moro d’amor perquè visc un desamor que em mata.

U2, "Hawkmoon 269"
Yes, I need your love...


13 d’abril del 2017

Vacances de primavera

Vacances. Frenesí. Calaix de sastre on ho volem fer cabre tot: tasques domèstiques pendents, matinades generoses, alguna lectura ajornada, aquella trobada sempre diferida, el no-res i el clímax. 
Volem i dolem, però n'acabem gaudint quan ens deixem estar d'orgues i llisquem per les hores vivint els petits moments sense fer càbales, sense sentir-nos culpables del que no fem.  

Tant se val si els deliris prevacacionals han alimentat expectatives del tot il·lusòries,  si l'agenda ens queda curta, o si les hores s'esmunyen... Aquestes vacances que coincideixen amb els dies que la llum s'estira i la mandra minva prometen petits gaudis, plaers quotidians sense presses, un deixar-se anar suau que no vol exigències ni admet observances.

Llegiré, feinejaré per casa sense ànsia, passejaré amb els nanos, repassaré armaris, oblidaré el despertador... Potser improvisarem alguna escapada prop de casa o, simplement, en gaudirem plegats. Farem brunyols a cals avis i ens aguantarem les ganes de menjar-los calents, acabats d'ensucrar. Mandrejarem, sense poder obviar la recança per les coses que deixem de fer. Caminarem sense rumb. Viurem les vacances...
... I dimarts començarem a comptar de nou els dies que ens falten per a les properes.

 Blaumut, "Demà" (d'Equilibri)

6 d’abril del 2017

Conviccions i equilibris

"Aquests són els meus principis, però si no li agraden també en tinc uns altres". Aquesta frase cèlebre, atribuïda a Grouxo Marx, em ve de tant en tant al cap. Potser no tenir principis és un bon principi...
Hi ha situacions que m'hi fan pensar sense remei. És clar que dubtar és humà, rectificar, de savis, i mirar de complaure els altres tampoc no té perquè ser un pecat. Però, què voleu que us digui... d'aquí a la incoherència i a la volatilitat de vegades hi va un petit pas, un saltironet de no-res!
Aleshores ve quan certs posicionaments em fan pensar en una altra frase cèlebre del mateix Marx i ric per sota el nas, múrria, potser per no plorar:  "Mai no acceptaria ser membre d'un club que admetés gent com jo".
No sabria dir-vos què és el que avui m'ha dut cap a aquests pensaments: segurament una acumulació d'estímuls i de situacions, viscudes, intuïdes i percebudes. Potser el fet de conviure moltes hores amb adolescents que amaguen les seves inevitables i necessàries inseguretats sota una màscara d'autosuficiència fonedissa i fràgil com el paper de seda. O captar la inconsistència dels arguments d'aquells que no tenen arguments quan volen fer-nos combregar amb rodes de molí o quan pretenen que ens empassem gripaus amb cara de gaubança plena.
No sé...

Al capdavall, però, som humans; febles i inconstants, ens ofeguem en una mar d'hesitacions o avancem titubejant per camins que no són mai drets ni segurs del tot. 
Som només uns aprenents eterns que ens aferrem a les petites certeses que ens ajuden a estintolar-nos per no caure a l'abisme.

I reflexionant innocentment sobre això he recuperat d'algun racó la memòria d'uns versos de l'amic Àngel Rodríguez que versen sobre les conviccions. I he corregut a capturar-los per tancar aquesta digressió, probablement estèril, però tanmateix vivificant:

Molts camins duen a la convicció.
Sovint t'has creat les certeses
amb els materials que has trobat.

Després, quan t'han cremat als dits,
les conviccions més íntimes
s'han tornat cendres voladisses.

T'has posat les mans a la cara
per no veure-les fondre's amb el món.

                                             Infraflor (2011)


Perquè tots busquem l'equilibri...