![](https://4255e719-a-0fc11dc1-s-sites.googlegroups.com/a/grupaccio3.com/grup-accio-3/home/servei-d-assessorament-i-atencio-a-families/familia.jpg?attachauth=ANoY7co9B3_9s89Nsz_SCIXRoYd87mb_yu2g4PtbCH2YcZH6EhBFyypxs-oKU9mr7PqxbU_s1KZCi4aovfgz1hph6mIrxveR7r-Xsjac8LI7W5WB9e6HkG0c3vZvU4ONR7484pH-7nW2bKg0WN6ryLJTJ5FDVzuEigzH0Nqoj_M0VfXYb6Kwze-5bC-RpSmo12Y1STOOcaKAw9z1-FU6CYnQpRQ_Ib4xKn4CHhNTcVqutnM8QUE4o_mcumZ06buBFnTu_Vh872Mc1zp_jHl_5Aci9yKRDAqQkg%3D%3D&attredirects=0)
Ser pare representa, a priori, perdre moltes coses; si més no d'entrada: certa idea d'autonomia, llibertat, inconsciència... La vida canvia, sí, però no fatalment. De fet, passat el xoc dels primers mesos, l'assumpció de la responsabilitat irrenunciable de tenir una personeta a càrrec teu, poc a poc vas recuperant els teus espais. Durant un temps passes a ser gairebé només mare. Després recuperes les teves altres facetes: la de filla, la d'esposa, la d'amiga, la laboral... I tot es va posant al seu lloc. La vida és més intensa, les hores es fan més curtes i l'agenda es complica. Però t'adones que, de cap manera, tenir fills és una pèrdua: el teu món s'eixampla, es diversifica, es complica. Probablement no és ni millor ni pitjor, però, sens dubte, és ben diferent! I malgrat la fatiga, les renúncies, els sacrificis i els patiments, no pots concebre la vida sense els teus fills.
Els fills, a més, et porten a conèixer gent d'àmbits ben diversos, a fer amics en llocs insospitats, a compartir inquietuds amb altres pares... I mentre ells aprenen, nosaltres, al seu costat, també aprenem, gaudim, patim i creixem. No és d'agrair?
Avui hem viscut un d'aquests dies de germanor que et regala el fet de tenir fills: una colla de famílies hem compartit un dissabte radiant de primavera, ens hem entaulat fent gatzara i hem sentit lliscar les hores plàcidament. Una colla d'amics diversos i dispersos units per l'afició dels nostres fills, tot just preadolescents, al futbol. Han gaudit els fills i hem gaudit els pares.
Que per molts anys es pugui repetir!