31 de gener del 2011

Papers

Més enllà de les nostres fílies i fòbies, a l'entorn de la gestió de l'actual equip de govern de Figueres hi ha dades que esparveren a qualsevol;  el fet que un senyor com Miquel Solé (ERC) abandoni el govern i el partit dóna mostres que el desgavell és considerable. Si fins l'interventor de l'Ajuntament es deu posar les mans al cap de tanta tossuderia a tirar pel dret malgrat els seus informes!
Si algú no tenia clar que l'expulsió del PSC de l'equip de govern usant l'argument d'unes suposades factures sense consignar per part de la regidoria de Cultura (en l'any extraordinari de la CCC) no era més que una argúcia del capità per fer de les seves... la posterior gestió dels que han quedat al govern i dels que hi han entrat -amb l'única dèria del seu líder d'accedir al poder- ha portat la gestió de la ciutat a una situació escandalosa.
D'altra banda, l'oposició dóna arguments basant-se en documents a l'abast de tothom i, a hores d'ara, per part del govern i dels seus afins només he sentit fal·làcies i atacs gratuïts.
D'això se'n diu rancúnia, no? O perdre els papers...

23 de gener del 2011

Cafè

Setmana intensa. Feina, emocions, projectes... molt per ordenar!  Hi pensava mentre prenia un cafè en un moment de calma, just fa un parell de dies... 
De vegades la feina ens pot col·lapsar fins a arribar a perdre de vista la realitat que hi ha més enllà dels exàmens per corregir, de les classes per preparar i de les gestions diverses  que se'ns acumulen. Potser també tu, com jo, et sents cada vegada més un buròcrata de les aules... Sort n'hi ha que la feina ens omple! i no tan sols de tasques per fer, sinó també d'aprenentatges i riqueses intangibles...
http://vilasafont.blogspot.com/2009/10/savis-i-aprenents.html

És clar que agafar una miqueta d'aire i prendre distància és suficient per posar les coses a lloc i tornar a "reconciliar-te" amb la feina. El cap de setmana permet aquesta petita catarsi domèstica. Escapar de l'aclaparament és prou fàcil: compartir estones de jocs i de lectura amb els fills; seure a taula amb la meva família assaborint un bon plat d'arròs de la mare; discutir amb el pare de mil temes com si haguéssim d'arreglar el món; descobrir la felicitat de la sogra perquè els nens han gaudit de l'aventura de passar una nit a casa seva per a fer-li companyia; i, mentrestant, anar al cinema amb el meu home gairebé furtivament, com si encara festegéssim...
Petites delícies que ajuden a encarar amb ganes una altra setmana intensa...

21 de gener del 2011

Figueres Futur (Article publicat a Hora Nova el 21/01/11)

Tot just fa una setmana, una colla de ciutadans i ciutadanes de Figueres vam presentar la plataforma Figueres Futur (http://figueresfutur.blogspot.com). Inconscients, probablement, tal com està el panorama polític; il·lusos, potser, per creure que hi tenim res a dir; il·lusionats, però, per la possibilitat de dir-hi la nostra. Va ser un acte volgudament familiar i recollit on un grup divers de gent anònima i independent fèiem pública la nostra aposta per un projecte de ciutat obert i integrador, però amb un rumb ferm. I en vam sortir reconfortats.
Des d’aleshores -bé, per ser-vos franca, des de força abans- he hagut de respondre reiteradament per què hem sentit la necessitat de fer aquest gest i, amb més insistència encara, per què donem suport, precisament, a la candidatura encapçalada per Pere Casellas. Òbviament, no puc respondre per tots, així que no m’estavellaré pas en l’intent. Parlaré per mi. I ho faré començant, si em permeteu, per exposar modestament el que penso jo sobre el sempre controvertit tema del lideratge.
Des de fa temps que intento entendre el motiu pel qual avui dia no comptem entre els candidats a governar la ciutat amb figures de primer ordre, aquells prohoms que en altres èpoques regien i marcaven les pautes; gent amb carisma, crèdit i solvència contrastada a qui ningú no gosava discutir el paper de líders. No són poques les vegades que en converses amb gent de signe polític ben divers ha sorgit aquesta qüestió. Hi he pensat, creieu-me, i he arribat a una doble conclusió: d’una banda, no és una característica exclusiva de Figueres aquesta manca de “prohoms” en el sentit més decimonònic; de l’altra, inevitablement, els temps han canviat. Possiblement el descrèdit de la política i la desafecció ens han deixat orfes de figures com aquelles, o han fet que no estiguin disposades a llançar-se a la piscina i menar el carro. És clar que també pot ser, simplement, que no les necessitem; en la nostra història democràtica hem après que amb voluntat, dedicació i responsabilitat es poden fer coses (i no pas poques!) i que els apriorismes no sempre funcionen.
Pot fer la impressió, molt em temo, que aplico la màxima que diu que “qui no es consola, és perquè no vol”. No és així, però. M’explicaré. Que no disposem de líders “civils” en majúscules, capaços i, sobretot, disposats a assumir aquest rol no vol dir que no hi hagi altres vies. Fa poques setmanes jo mateixa ja ho plantejava: la via de l’esforç, la dedicació i la responsabilitat és més factible i, probablement, més eficaç. O és que un líder no es pot construir a còpia de treball i eficiència? L’eficàcia és més profitosa que els cops d’efecte, els detalls que ho engalanen tot i els relats enlluernadors.
No poden ser eines de lideratge la tenacitat, la capacitat d’organització, el treball, el do de delegar i compartir...? Per a això, calen persones capaces de treballar en equip. Persones que sentin com a pròpies les necessitats dels ciutadans. Persones que visquin la ciutat i que hi tinguin un vincle real i una voluntat ferma de mantenir-lo. Més enllà de les sigles que l’encapçalen, amb les quals no necessàriament ens hem de mimetitzar o identificar, en l’equip de Casellas hi ha persones que compleixen sobradament aquests requisits. I per donar rumb a una ciutat és això el que cal, no? I si, malgrat els seus inevitables detractors -que sempre tenen tots els líders-, al capdavant de tots hi figura ell, no us heu plantejat que, potser, és que algun valor deu tenir? D’entrada, és una persona que parla, però, sobretot, escolta.

13 de gener del 2011

Presentació Plataforma Figueres Futur

Aquest divendres 14 de gener a les 7 del vespre ens presentarem en societat al Dynamic (C. Monturiol, Figueres).  Si no podeu acompanyar-nos-hi, ben aviat ens podreu trobar al nostre bloc...

12 de gener del 2011

Fer oposició a Figueres

Fa un parell de mesos vaig escriure un post en el meu blog on agraïa que hi hagués conciutadans meus de Figueres capaços de fomentar el sentit crític i d’actuar conseqüentment. En vull recuperar les idees bàsiques, que continuo subscrivint i que crec que cal reivindicar més que mai. La crítica fonamentada i constructiva no és tan sols una pràctica absolutament lícita: és una pràctica necessària si es vol anar endavant i sortir de la grisor. Em lamentava, però, que a l’hora de valorar el el lideratge de la ciutat alguns partissin d’un punt de vista desenfocat quan es parla de responsabilitats, posant en el mateix sac els que regeixen actualment el rumb de la nostra ciutat i els que es troben fent la seva feina des de l’oposició. No es pot demanar el mateix als uns i als altres: ni la responsabilitat és la mateixa ni la manera d’exercir-la ha de ser igual. Són les regles del joc democràtic. És cert que a alguns els ha tocat de passar d’una banda a l’altra, però no crec just oblidar que en el seu moment no van optar per amagar el cap sota l’ala o per veure-les venir; és evident, això sí, que a vegades és inevitable patir servituds: és el preu que cal pagar quan s’opta per la governabilitat i per evitar posar constantment pals a les rodes. Cada cosa té el seu moment: les regles del joc canvien i s’ha de saber quin és el paper que es juga en cada moment. Deixem que l’oposició faci oposició… que és el que toca. I sort n’hi ha! És d’agrair que algú sigui capaç de denunciar amb fonaments situacions com la que es va viure en el darrer ple extraordinari de l’Ajuntament de Figueres, on malgrat les irregularitats i despropòsits de tota mena –que ens aboquen al fons d’un pou- es va acabar aprovant un pressupost que no s’aguanta per enlloc. Fer oposició no vol dir oposar-se sistemàticament a tot, sinó actuar amb responsabilitat i coherència per defensar el benestar dels ciutadans. O no és això?


http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/354228-fer-oposicio-a-figueres.html

7 de gener del 2011

Efectiu, o que faci efecte? (Article publicat a Hora Nova el 7 de gener de 2011)

Estem en un moment de canvis indefugibles: canvi d’any, canvi de propòsits -si és que no ens valen els mateixos vells propòsits que cada any deixem aparcats-, canvi de govern, canvi de rumb... Uns ens acompanyen anualment; altres, ens els duen les urnes cada quatre anys. I justament aquests són els que em fan pensar.
I sabeu què penso? Que, tal com estan les coses, jo també m'hauré de renovar, repensar, replantejar, resituar i refer... i sense reposar! Però, no ens enganyem, em fa massa mandra tot plegat. Més que res, perquè m’hi perdo.
A veure qui m’explica, sinó, que renovar-se sigui posar al davant -interinament, això sí- la cara d’un presidenciable de fa dotze anys! No dubto de la seva vàlua i eficàcia; segur que és la millor de les estratègies, però innovador no és... O qui m’aclareix per què la culpa que a alguns no els votin la tenen, suposadament, els que ja no hi són -aquells que la deuen fer per les terres de Tarragona, rient, imagino, sorneguerament per sota el nas!-. O que els qui hagin provocat el desconcert siguin els que s’han “emancipat”! Divideix i venceràs...! Entre aquests, amb tots els respectes, també hi ha una bona colla d’il·luminats que fan volar coloms perquè algun dia van creure que decidien alguna cosa... És clar que arreu hi ha gent que pensa, gent que treballa, gent que es respecta i gent amb sentit comú. A veure si entre tots refem aquest desgavell i trobem el camí... cap a l’esquerra!
I, mentrestant, a veure si, com diu la saviesa popular, aconseguim que el llegir no ens faci perdre l’escriure! Que de feina per fer n’hi ha, i no pas poca, també a casa nostra...
Anem a pams: encara no hem passat un “torneig” electoral d’efectes devastadors per a més d’un, que ja hem de témer una nova batalla, ara als municipis. Són, prou ho sabem, amps de batalla ben diferents, però alguna cosa comparteixen Aquell, que ens afecta a tots, mal que ens pesi, ha tingut, té i tindrà efectes directes i desafectes col·laterals. L’altra, la que està per venir, hauria de tenir-ne, si volem progressar i sortir del gris. I aquí, més que enlloc, jo crec que en qui hem de confiar és en les persones, en la gent que fa i viu la ciutat cada dia. Les sigles, sincerament, em diuen poc. Mireu: alguns ja sabeu que jo tinc el mal vici de pensar de tant en tant. I el que em passa pel cap ara és la mena de líder que vull per a tirar endavant la ciutat on visc. De fet, seré franca, no crec gaire en els líders si no són capaços de delegar, de compartir, de dialogar de veritat i d’anar més enllà de les paraules... No vull gent que enlluerni: l’excés d’ “i·luminació”, lluny de mostrar-nos el camí, ens pot fer uns “il·luminats”! Cal que tothom se centri en el que toca, que s’imposi el sentit comú, i que es dediquin a la ciutat els esforços i l’afecte que necessita, pobreta, que prou s’ho val! Pot ser un bon propòsit per començar l’any, no?

Ah! Decididament, jo m’estimo més algú efectiu que no pas algú que només faci efecte...