22 de juny del 2021

Adeu, floretes!


Aquests dies em toca de dir-vos adeu,  a vosaltres, les meves floretes d'aquest curs, als putxinel·lis que heu hagut d'aprendre amb mi aquest any estrany. Un parèntesi fins al curs vinent, en què espero tornar a ensopegar amb vosaltres pels passadissos del nostre "submarí" del Monturiol... Ara us toca gaudir d'un descans ben merescut, I continuar fent camí, sempre endavant!

 Gràcies per tot el que m'heu ensenyat. Perquè, ja m'ho heu sentit dir prou vegades, jo he après al vostre costat tant o més del que espero que vosaltres hagueu après al meu. Espero que més enllà de les normes d'accentuació, les característiques dels textos explicatius, les categories gramaticals o la interpretació dels enunciats, us hagueu quedat, sobretot, amb les ganes d'aprendre, de descobrir, de potenciar els vostres punts forts i de superar els vostres punts dèbils. I que hagueu descobert la riquesa de viure i conviure amb la diversitat, amb maneres de fer diverses, amb dies bons i dies dolents... En definitiva: que hagueu crescut com a persones civilitzades, respectuoses i amb criteri.

Seré feliç si un dia, temps a venir, m'atureu en qualsevol lloc i em recordeu que alguna cosa del que us he intentat transmetre a l'aula ha quedat en vosaltres i us ha servit per anar endavant.

Un petonàs (emmascarat) a tots i a totes!

(Mentre esperem veure'ns les cares algun dia, més proper que llunyà)


"Compta amb mi" Txarango i Judit Neddermann



16 de juny del 2021

Trencadís










El meu jo és fet d'un trencadís

de clams xiuxiuejats amb la veu nua,

d'arestes de la vida que em brolla

enmig de silencis eixordadors.


El meu jo és fet d'acceptacions,

de certeses, dubtes, precs i renúncies,

de les fiblades punyents de la vida

i de dolors, balsàmics o de fel.


El meu jo és cosit de bocinets,

sang que flueix, rebel o resignada,

de carn madura que silent s'esqueixa,

glopada dels sentits ennuegats.


La meva vida pot tenir del blau

tots els matisos i més, sense fronteres,

o pot ser el paradigma dels grisos.


EXISTÈNCIA:

Conjugació imperfecta del viure,

declinació de l'ara i l'aquí.


(juny 2021)


Blaumut, 0001, "Ara, aquí, present"


2 de juny del 2021

Juny, la vacuna al puny?

Juny. Un cop arribats a aquest punt del calendari, com qualsevol docent mínimament lliurat a la seva tasca, ja no sé si soc persona. Però en farem prou amb alguns dies intermitents d'aquestes setmanes sense corregir tasques per recuperar l'alè perdut i tornar-hi: reprendre avaluacions, fer endreça de taules i prestatges, carpetes físiques i virtuals, sobreviure a sortides i activitats de final de curs, completar memòries, triar llibres i materials, repartir grups i matèries, fer entrevistes, planificar nous projectes... Res de nou per aquesta banda. Potser estem una mica més atropelladots i amb les ulleres més marcades aquest curs -la mascareta no hi ajuda gaire i la manca de criteris dels de més amunt tampoc-. Tranquils, doncs: continuarem fent teràpia de grup, i santes pasqües!

La novetat d'aquest any és que es veu que som personal essencial. I ho som tant i tant que després de començar-nos a vacunar fa quatre mesos, ara ens envien a ballar la conga a les cues del centre de vacunació de la capital, tots ben juntets amb els altres "essencials". A final de curs. Allà això dels "grups bombolla" no es porta.  Però, a més, com que es veu que som tan estupends, ens ofereixen la possibilitat de triar si volem combinar vacunes o ens estimem més mantenir-nos fidels a la menystinguda AZ. Ei! que alguns encara estem intentant no fer-nos mal fent PIs i desxifrant el munt de sigles i acrònims que ens amenitzen, cada curs amb variants i significats canviants, la tasca de programar, fer classes, atendre diversitats múltiples i sobreviure! Segur que tenim prou criteri per decidir aquestes coses? Ja s'agraeix aquesta confiança cega en la capacitat dilucidatòria dels nostres gremis, però no caldria, que, a aquest pas, ens haurem de posar la vacuna nosaltres. Amb tutorial, o sense! Senyors: que la majoria l´única similitud que tenim amb el gremi sanitari és que sabem llegir  i interpretar lletra "de metge" com els farmacèutics!

Ah! I no oblidem que hi ha de tot a la vinya del Senyor. Gent amb aptituds i actituds ben diverses. I sense PI. També (per descomptat!), al nostre essencial gremi!